I un dia ens vam adonar que res del que ens creiem, el que ens deiem, era cert.
Algú va fer desaparèixer amb un joc de mans tot allò amb el que somiavem i tu, tu t'ho miraves de lluny, com sempre amb el cap cot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
N'hi ha que es deixen vèncer tan fàcilment que no acabes de saber si viuen o continuen.
nhi ha que només segueixen endavant per inèrcia, fins que un dia se'ls atura la corda i es queden palplantats, amb els ulls ben oberts i cara de pòquer, sense saber per on seguir.
Publica un comentari a l'entrada