divendres, 27 de juny de 2008

pan, lácteos, cecinas y abarrotes

doncs sí,
això és el que venen a baix de casa, el meu carrer és ple de gossos "callejeros" i el porter em tracta de señorita mentre que el meu homen és "don Rodrigo". De camí cap a casa sempre em creuo amb uns peruans que duen una "llama" tota emborlada, i tot i que visc en un pis que podria passar per europeu, mires per la finestra i tot són casetes petitones d verd, groc i vermell..
El meu punt de referència per tornar a casa, a part de la "llama" que acostuma a estar "estacionada" a la cantonada, és la Shakira Tower Plus. Una super "tower" de tres pisos, que clar, veient el voltant, sí que ho és, de tower.
I com no visc en un barri tan cuico com en vier (ejem xD) intento no sortir d casa quan ja és fosc, de moment.
Ja he après com funciona la tarjeta Bip Transantiago i només m'he equivocat un cop viatjant en metro.. m'agrada la musica de la radio del cyber i avui he comprat uns plats i m'he defensat prou bé quan intentaven estafar-me..
senyors, sí, això és sudamèrica, surreal i complexa, amb gasos lacrimògens torracoll... (ejem) i "jaurias" de gossos que "acosan" el meu pobre gosset pijo (que du jersei, juas, ni jo m'ho crec)...

fotos il.lustratives quan internet arribi a la meva humil "morada"... i disculpeu la desnormalització del meu català però no el faig servir gaire darrerament...

dimecres, 18 de juny de 2008

2 dies.


Fa temps vaig penjar aquesta foto..
Va fer-ho.

dimarts, 17 de juny de 2008

diumenge, 15 de juny de 2008

el salt de la minyona



El telèfon no deixava de sonar, enmig del no-res.
Era una trucada que hauria resolt moltes coses, però tothom estava massa enfeinat per despenjar l'auricular i contestar.

dimecres, 11 de juny de 2008

(dos nois, al bus. m'ha semblat que no tenia desperdici, transcric part de la conversa)

- pues yo la primera vez que lo hice usé dos condones a la vez por miedo.
- ¿ah si? usando dos es más facil que se rompa..
- ¿por qué?
- porque al ser más gruesa se puede romper más..
- ah...
(... )

- la putada es si entra aire.
- ¿aire?
- sí... si se abre demasiado o la abres tú y le entra aire en el coño..
- ¿qué pasa?
- pues no lo sé pero no se puede seguir. Yo la primera vez le pegué dos polvos buenos pero el tercero ya no pude porque le entró aire. Y luego por culpa del aire le dolió tres días, tío...
(... )

- Pero es que tengo miedo, yo
- ¿de qué?
- de que venga un puto niño de mierda, ¿me entiendes? no es una cadena de perro, es lo puto peor, un niño para siempre, colgando del cuello, ahogándote..
- ya..
- yo si se queda embarazada echo aceite por las escaleras y le digo, ven, cariño.. y así no tendriamos ese problema del puto niño
jowjowjow
(...)

- ¿Sabes? le he comprado para regalarle unas bolitas que se meten en el agua y salen pétalos de rosa..
- ah si?
- sí, es mi regalo.. se desespera porque no le gustan las sorpresas pero yo le regalaré eso y saldrán pétalos en la bañera..
- ...
- sí, y me la pienso follar ahí mismo!
- ¿en la bañera?
- sí, tío, es lo mejor, super guay, con el agua y eso.. y no una, sino tres veces me la voy a follar!
jowjowjow...

Tela, ¿no? en primer lloc, m'ha sorprès el gran coneixement que tenien els pobres nanos del sexe xD allò de me como una y cuento veinte en aquest cas em sembla que era més .. no me como na pero fardo como si follara comuncampeón..

Tendra adolescència :) especialment bonic lo de fotre escales avall la parella embarassada...

Quin món, mygod

diumenge, 8 de juny de 2008

Això és a Caleta Chañaral, al nord de Xile..
I pensar que d'aquí menys de dues setmanes camparé per allà aprop.... !

dimecres, 4 de juny de 2008

No puc dormir. (imatge)
No hi ha manera, em remoc pel llit i finalment m'aixeco. Al cap d'una estona m'entra la son i m'adormo deliciosament.
Sona el despertador, l'apago, m'adormo. (imatge)
Em llevo a contracor i corrents arribo just-nomésnamicatard a la primera feina d'avui.. ha anat prou bé, però acaba i he d'anar a penjar cartells. (imatge)
No ha anat tan malament, m'he distret i he pres namica el solet. I quan arribava tard a la tercera feina d'avui, me'l trobo. (imatge)
i entre imatges i nens diminuts que petonegen, cels blaus infinits i mal de peus i rampes, un dia menys....

dilluns, 2 de juny de 2008

Beatrice.

Beatrice somreia mentre acaronava l'home que jeia al seu costat. Aquest respirava lenta i profundament; hauria pensat que dormia de no ser pel lleuger tremolor de les parpelles i l'agitació de les pupil.les amagades, a l'aguait del que podia passar. Ella resseguia la seva barba, s'aturava damunt els llavis i seguia fins la gola, el coll, la nuca.. passejava els dits juganers i tendres per aquella pell prohibida, enroscava les mans en la seva cabellera fosca, en un llit massa desfet a les dues de la tarda. Què faré sense tu, pensava, i les carícies s'enfortien i es tornaven retrets. No marxis, li deia, sense obrir la boca ni pronunciar cap so.

Beatrice ja no somreia, i l'abraçava fort, ben fort. Ell va obrir els ulls i va tornar-li l'abraçada mentre enfonsava el nas en els seus cabells embullats per sentir-ne el perfum.
Les seves mirades van creuar-se, i va ser inevitable que desemboqués en un petó tímid primer, després curiós i finalment amb fúria es besaven Beatrice i l'home que s'estava amb ella aquella tarda de primavera folla.

Beatrice suspirava. D'empeus al lavabo esborrava de la seva pell el rastre de l'home que havia jegut al seu costat. No sense dol, esbandia l'olor de mascle mentre intentava pensar en el que més li convenia.

L'home que l'estimava jeia sol al llit, que estava massa desfet a les tres de la tarda, tot i ser primavera.

diumenge, 1 de juny de 2008

Marta.

Tot i que plovia, la Marta no pensava renunciar al seu primer dia de primavera.

Va calçar-se les sandàlies de taló blanques, va pintar-se els llavis de vermell i amb els seus texans tallats a ran de galta va sortir al carrer remenant el cul i desafiant la pluja.
------------
Avui s'ha fet de nit dues vegades. La primera, quan vam tornar de festa i em vaig quedar fregida al sofà. La segona, quan m'he llevat, m'he fet un cafè i m'he assegut a la seva cadira, al menjador. Se sentien uns esbufecs a la nostra cambra, deu tenir un malson, he pensat. Així que deixo la tassa de París amb el cafè soluble damunt les estovalles plenes d'engrunes i m'aixeco i m'hi acosto. Poc a poc he obert la porta, i he vist que rebregava els llençols amb els peus, que donava voltes.. M'hi he acostat per acaronar-lo i m'he trobat acaronant una noia de no més de vint anys, amb els cabells vermells i el rímel corregut per les galtes. Ell dormia plàcidament al seu costat. He decidit adoptar-la, demà compraré la gàbia.