diumenge, 15 de juny de 2008

el salt de la minyona



El telèfon no deixava de sonar, enmig del no-res.
Era una trucada que hauria resolt moltes coses, però tothom estava massa enfeinat per despenjar l'auricular i contestar.

6 comentaris:

estrip ha dit...

i si era la minyona la que trucava?

Vier ha dit...

Jo diria que la minyona el que va fer va ser llençar el talefanu per la finestra fart d'escoltar-lo :P

kena ha dit...

estrip pot ser, però per què trucava a aquell telèfon instal.lat al bell mig de la plana?

vier na.. la minyona va saltar des de dalt del penyassegat cap a l'església, prop del pantà de Sau.. ;)

estrip ha dit...

trucava allà per comprovar que ningú estava perdut en aquell no-res?

NeoPoeta ha dit...

Les alarmes sempre són senyal de que hem de parar.

kena ha dit...

estrip o per comprovar que hi havia llocs on la solitud era més present que entre aquelles quatre parets velles..

neo les alarmes acostumen a ser molt desagradables..