dilluns, 26 d’octubre del 2009

i de sobte
un torrent de somriures
es filtra per les parets, les finestretes i sota les portes
envaïnt-ho tot
i no s'hi pot fer res
en contra

diumenge, 25 d’octubre del 2009

I de sobte res, ja som diumenge
i són les vuit i semblen les deu
tot i que t`has llevat a les cinc
I tens un gos dibuixat a la mà
i unes lletres en serbocroata
que algú va escriure en un bar
Després de l`absenta
aigualida
i els combinats que semblaven ja
suquet de fruita
I recordes vagament
fotos absurdes
converses, promeses
petons i el metro.
I fas olor a tabac, alcohol i sexe
i les temples bateguen fort
recordan-te l`excés de nit
que va ser matí
quan ja era tarda.

I somrius.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

dijous, 15 d’octubre del 2009

i per fi, els mascles ben lluny, la pau.

divendres, 9 d’octubre del 2009

carca

Todo o nada, le dijo, todo o nada.
Malditos extremos. ¿Y lo agradable que puede ser un gris de otoño con mantita? Pues no, todo o nada.
Pues nada, hay cosas que nos vienen dadas y cosas que no.
Estaba claro que era imposible. Y tú, dale con el todo o nada.
He frotado con lejía las repisas del baño, las baldosas del suelo, he puesto las sábanas a lavar.
Ni rastro de mis perfumes, de mis huellas, de mi cuerpo.
Te lo he puesto fácil. Me lo has puesto fácil.
¿Todo o nada?
Pues nada.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

comme des enfants..







...et moi je t'aime un peu plus fort...