divendres, 31 de desembre de 2010

nou any

Entre trasbalsos, febrada, mocs i maldecaps

certa estabilitat, de ben segur passatgera,
en l'ambient gèlid de París.
Crec que un bon propòsit
seria tancar un nou blog
(una pena, que l'era del fb hagi acabat
amb molts d'ells)
i dedicar més estones a un altre text
que fa temps demana ser revisat i acabat d'editar
(i publicat)
Ja ningú treu les escombraries
i no hi ha cartes a la bústia des de fa mesos
Seria bona idea tancar el xiringuito
però sé que n'acabaria començant un de nou
de moment el propòsit serà començar l'any
amb la menys febre possible
podent respirar pel nas
i veure, això sí, només per la tv
(presencialment em glaçaria)
les no-campanades a la tour "efiel".
Petons i petones
a estones.

dijous, 18 de novembre de 2010

Los post-its se marchitan
en el lateral de la estantería
de madera
el papel, antes azul,
amarillea
se retuerce en las esquinas
y el pegamento se reseca.
Con un ligero soplo de aire
crujen
la tinta se empieza
a desvanecer.
El libro que tenía que ser
muere
en un aborto espontáneo
de varios meses.

divendres, 29 d’octubre de 2010

.... ben aviat!

dimarts, 25 de maig de 2010

i de sobte
estava en un vaixell
dirigint-se a un horitzó
que ni tan sols sabia
si volia descobrir

divendres, 9 d’abril de 2010

i tot llegint articles en anglès
per a fer una PAC
descobreixes que existeix
l'obesitat tipus pera
i l'obesitat poma
(curiós)

dimecres, 31 de març de 2010



Avui estic de rodríguez. Productivitat al 23%. No hi ha com tenir tot el temps del món per davant per deixar-lo gotejar minut a minut, regalimant per les parets mentre perds el temps pensant què pots fer. Fins que ja és massa tard per fer-ho. Jo funciono millor quan me'n vaig a dormir a les tantes i em llevo de matinada. Aleshores faig pastissos, cuso cosetes, miro sèries i escric cartes. I menjo pizza (freda, que és més bona).

Però així no hi ha qui s'aixequi del sofàllit. De la meva casa nova. Del saló gegant amb grans finestrals, passadís minúscul, llit a la torreta amb vitralls a tot arreu. L'olor de sàndal pujant del pis de baix i terrasseta oberta deixant entrar l'aire...

Ai, no, si encara no tinc pis. Ai, no, que ni tan sols un petit sou.

Bé, seguiré fent llistes imaginàries del que no faré avui...

dijous, 25 de febrer de 2010

Va ser un estiu torturat
però màgic
fregadisses sota l'aigua
amb el sol cremant-nos ja la pell
Mirant-lo quan dormia
amb el cap damunt la sorra
O aferrada a la seva esquena
cavalcant la moto
Ho deso tot, ben plegadet
dins el calaix dels records
que mai s'esborren.

diumenge, 14 de febrer de 2010

i les bales de palla rodolaven
no sota el sol roent
sinó sota fines volves de neu
i vent glaçat
i no hi havia eco perquè ningú parlava...

dilluns, 1 de febrer de 2010

u de febrer
colló, com volen els dies
2010
ja fa gairebé any i mig que vaig tornar
i encara no hi sóc tota
(potser mai hi seré)
encara que de fet
sóc la mateixa
sols que ara amb màquina de cosir
i més xinès al cap..

dijous, 31 de desembre de 2009

i és dia 31
d'aquí unes horetes
serà l'any vinent
se suposa
que has de fer una valoració
i festa grossa
però el que realment et ve de gust
és llogar una peli
i anar a dormir d'hora
passant de raïm
i shows de purpurina a la tv.

(doncs jo penso fer-ho
ja ho celebraré demà)