dijous, 25 de febrer de 2010

Va ser un estiu torturat
però màgic
fregadisses sota l'aigua
amb el sol cremant-nos ja la pell
Mirant-lo quan dormia
amb el cap damunt la sorra
O aferrada a la seva esquena
cavalcant la moto
Ho deso tot, ben plegadet
dins el calaix dels records
que mai s'esborren.

3 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

Tornaran, aquests records? I els protagonistes?

xènia ha dit...

els records sempre tornaran.. els protagonistes també, si més no en el record.. però instants com aquests mai es repeteixen :)

marlene ha dit...

i aleshores és kuan ve una ràfega de vent k obre akest calaix dels records i els escampa amb virulència XDD