Va ser un estiu torturat
però màgic
fregadisses sota l'aigua
amb el sol cremant-nos ja la pell
Mirant-lo quan dormia
amb el cap damunt la sorra
O aferrada a la seva esquena
cavalcant la moto
Ho deso tot, ben plegadet
dins el calaix dels records
que mai s'esborren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tornaran, aquests records? I els protagonistes?
els records sempre tornaran.. els protagonistes també, si més no en el record.. però instants com aquests mai es repeteixen :)
i aleshores és kuan ve una ràfega de vent k obre akest calaix dels records i els escampa amb virulència XDD
Publica un comentari a l'entrada