El telèfon no deixava de sonar, enmig del no-res.
Era una trucada que hauria resolt moltes coses, però tothom estava massa enfeinat per despenjar l'auricular i contestar.
diumenge, 15 de juny del 2008
el salt de la minyona
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
i si era la minyona la que trucava?
Jo diria que la minyona el que va fer va ser llençar el talefanu per la finestra fart d'escoltar-lo :P
estrip pot ser, però per què trucava a aquell telèfon instal.lat al bell mig de la plana?
vier na.. la minyona va saltar des de dalt del penyassegat cap a l'església, prop del pantà de Sau.. ;)
trucava allà per comprovar que ningú estava perdut en aquell no-res?
Les alarmes sempre són senyal de que hem de parar.
estrip o per comprovar que hi havia llocs on la solitud era més present que entre aquelles quatre parets velles..
neo les alarmes acostumen a ser molt desagradables..
Publica un comentari a l'entrada