divendres, 27 de juny de 2008

pan, lácteos, cecinas y abarrotes

doncs sí,
això és el que venen a baix de casa, el meu carrer és ple de gossos "callejeros" i el porter em tracta de señorita mentre que el meu homen és "don Rodrigo". De camí cap a casa sempre em creuo amb uns peruans que duen una "llama" tota emborlada, i tot i que visc en un pis que podria passar per europeu, mires per la finestra i tot són casetes petitones d verd, groc i vermell..
El meu punt de referència per tornar a casa, a part de la "llama" que acostuma a estar "estacionada" a la cantonada, és la Shakira Tower Plus. Una super "tower" de tres pisos, que clar, veient el voltant, sí que ho és, de tower.
I com no visc en un barri tan cuico com en vier (ejem xD) intento no sortir d casa quan ja és fosc, de moment.
Ja he après com funciona la tarjeta Bip Transantiago i només m'he equivocat un cop viatjant en metro.. m'agrada la musica de la radio del cyber i avui he comprat uns plats i m'he defensat prou bé quan intentaven estafar-me..
senyors, sí, això és sudamèrica, surreal i complexa, amb gasos lacrimògens torracoll... (ejem) i "jaurias" de gossos que "acosan" el meu pobre gosset pijo (que du jersei, juas, ni jo m'ho crec)...

fotos il.lustratives quan internet arribi a la meva humil "morada"... i disculpeu la desnormalització del meu català però no el faig servir gaire darrerament...

4 comentaris:

Vier ha dit...

Putos abarrotes, encara no sé què collons són :P

Aquí cadascú fa el que pot, uns viuen a barris cuicos i els altres tenen quissos de concurs :D És un escàndol que encara no hagi escrit res sobre els gossos de carrer, em tenen absolutament fascinat.

Celebro que estiguis sobrevivint, aquesta setmana ens veiem sens falta ;)

marlene ha dit...

Carinyo!!! Veig que si més no estàs bé... T'haig d'explicar tantes coses... jajaja. Vai quedar amb l'Helena i me n'he adonat que el que es diu avorrida, avorrida, la meva vida no ho és. Vai celebrar el meu cumple x fi (va venir gairebé tota la penya i vam nar al karaoke no me lo puedo creer), ma germana continua igual (té merders en tots el fronts oberts, ja t'explicaré), he acabat la UNI definitivament (espero que a l'agost no em toqui estudiar), amb els nens acabo baldada, però ja t'explicaré com són, que fan, perquè són la ostia, Sant Joan força tranquil, però millor que l'any passat i bé "aquella persona del pasao" que encara no sabem qui és perquè n'hi ha varies continuen voltant (per fi el vai veure, també t'explicaré). Has vist tot el que m'ha passat en una setmana??? No si l'Helena té raó la meva vida és una aventura i jo ni me n'havia adonat. Petonets i que la teva aventura rutlli de la millor de les maneres.

NeoPoeta ha dit...

En serio... sóc molt feliç veiente així! Que bé que hagis arribat bé, que estiguis bé... ha de ser difícil, però recomfortant ser amb la persona que estimes... no?

Esperem fotos i més cròniques!

kena ha dit...

vier doncs ja podries saber-ho, eh? amb el temps que portes aqui ociós.. xD

marlene-on-the-wall a tu sempre t'ha anat la marxa, no ens enganyem :P
a veure si m'escrius un mail o carta o loquesea i m'expliques més detalls, que això promet xD

neo difícil és una paraula que ho descriu molt bé, però per sort també moltes altres paraules més boniques ho descriuen.. :P