Callvuquirque

Acabo de veure això i els batecs del cor se m'han accelerat brutalment, 50% de ràbia, 40% de curiositat (sobretot referent a la dedicatòria i agraïments) i 10% alegria desinteressada (sóc un tros de pa).
En tot cas, estic flipant.
(Necessito una valeriana) (o una hòstia) (o algo)

---

(o dit d'una altra manera:)

El primer compliment que va rebre dilluns va ser: “ostres, que guapa estàs. Però això amb els anys passa. Seu aquí al meu costat mentre hi reflexiones”.
En arribar a la feina, un company va dir-li que duia els llavis pintats de manera molt sexy, i un altre, un parell d’hores més tard, li va confessar que el seu amic, el que va venir de visita l’altre dia, li havia preguntat si la caixera tenia nòvio, “porque tiene un culo muy bonito”.
Després va venir el fill de la propietària i li va dir que una dona guapa que es pinta és com tacar amb ditades negres un quadre de van gogh. Ella li va dir que se’n anés a la merda.
Tornant cap a casa, el cambrer del bar la va aturar i li va preguntar per què no havia contestat a cap dels seus missatges, i va intentar-la convencer-la de que entrés a fer una copa. Va fins i tot probar la táctica de la gelosia, dient-li que havia sortit amb unes amigues la nit anterior, però ella només podía veure la panxa arrugada i desvergonyida de la foto que havia rebut.
I un cop al llit, revisant per darrera vegada els missatges, se li acudeix buscar pel google un esporàdic amant, per desentrellar misteris dela seva vida i poder fer-lo prescindible per poc interessant, i topa, sense voler, amb la ja publicada novel.la del seu ex. No s’hi miren dues vegades abans de ressaltar amb lletra tres punts més gran que la resta que ha guanyat un premi important. El pit s’alça i enfonsa a intèrvals regulars i que acceleren gradualment. El cap li volta un xic, i només pot pensar que fins i tot la portada és encertada. Que voldria pasar página i veure què posa al començament, a qui està dedicat. Té curiositat. Molta.