dimecres, 31 de desembre del 2008

The Indispensables

- Violet Séduction (Bourjois)
- Black Cherry (Astor)
- Iced Silver (Revlon)
- Prune Chic (Bourjois)
- Colourless (Rimmel)
- Cassis Extrème (Maybelline)

dimarts, 30 de desembre del 2008

dissabte, 13 de desembre del 2008

divendres, 12 de desembre del 2008

cuando el amor salta por la ventana..
cuando los sueños se van a la cama buscando las llamas detrás del colchón...
¿Vendrás a verme ahora que lo sé?
¿Vendrás a verme si te prometo que me olvidaré de todo?
Estoy solo cuando llueve, estoy solo cuando no llueve, estoy solo sentado en el fondo del autobús y la gente me mira como si llevara alguna maldición dentro y todos tienen cara de venir de matar a alguien o de ir a matar a alguien. Estoy solo en las fiestas de las pastillas. No me gusta ver las manos de los hombres cerca del cuerpo de los niños. Me bebo mi cerveza y me voy solo a la cama.
Escribo mis oraciones en la sección de anuncios por palabras
.Vendo mi corazón en parcelas. Las más caras tienen buenas vistas..
Estoy solo en la calle sentado en las escaleras de un portal. Estoy esperando a un amigo. Bebo cerveza y espero. Está bien. Puedo esperar mucho. Soy muy bueno con la espera.
Miro pasar a la gente. Ellos visten de negro y Dylan lleva un sombrero blanco.

Estamos solos ante las soledades del mundo y tú pensando en follar. mi amor por los hombres es suicida. mi amor salta por la ventana a la primera de cambio, sin avisar. las mariposas se comen a los bebés, los conejos arrancan las uñas de los dedos de los magos, el yoghourt sabe a pollo y el pollo a maracuyá. Los guisantes son almejas y los calamares, conejos. Y la anciana abuela de Clara baila milongas en el sofá con el perro. Y Pedro con la silla de ruedas se hace de oro en el básquet paralímpico, actividad que completa entrando armas al aeropuerto para sacarse un sobresueldo con ella. Heidi y Clara se pasan las noches comiendo Ben & Jerry's riéndose de los niños tontos de las películas y esperando a ese LOVER que bien seguro algún día llegará. Pero mientras esperan, lo pasan bien riéndose de los chicos tontos y las chicas tontas. Y aunque no lo reconocerían jamás, les duele un poco, sólo un poquito, el corazón al terminar cada una de ellas, de la sobredosis de azúcar. Los libros leen el rostro de los humanos que se pasean por los pasillos de la biblioteca, las guitarras tocan a las mujeres y los hombres deciden unirse para conseguir el monopolio del ser amos de casa. y los ratones salen de sus guaridas para ocupar los tarros de mantequilla. Y los gusanos tejen telas para atrapar en ellas a los granos
de arena y la arena se mueve tratando de llevarse algo al estómago. Y fin.

(Recuperado de un viejo blog... la primera meitat em sembla que és de Ray Loriga... la segona, diria que és meva).

dimecres, 10 de desembre del 2008



London, primer dinar. Local diminut, dotze en una taula de vuit. Superant mil obstacles aconsegueixo arribar al lavabo. Obro la porta, miro a la dreta i el nas em topa amb això... literalment (just a l'alçada de la cara i la paret massa aprop).
Curiós, si més no.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Dues estanteries plenes de llibres. Desenes de caixes amb més llibres.
Fotos. Enya.
Capsetes. Instruments musicals. Roba.
Impressora de fotos. Belle and Sebastian.
Manta lila. Llençols liles. Bufanda lila, jerseis liles.
Enya.
Abella reina torracollons.
Intrusos a l'habitació.
Home, sweet home.

dissabte, 29 de novembre del 2008

dilluns, 24 de novembre del 2008

dimecres, 19 de novembre del 2008

dilluns, 17 de novembre del 2008

dimarts, 11 de novembre del 2008

dissabte, 8 de novembre del 2008

Una plaça amb una font
amb arbres i terra de llambordes de pedra antiga.
Una casona
de fusta corcada
amb pisos i pisos d'escala de caragol.
Música, molta música
djembés, improvitzades maraques,
violins, guitarres, micròfons i veus.
Gent.
Ulls verds, cabells arrissats,
teixits, telars, pintures, joies.
Art.
Art al carrer,
a la plaça de llambordes de pedra antiga
al costat de la casa de fusta corcada.
Llum màgica
olor de llenties de haixix
i pau.
Molta pau.

dimecres, 5 de novembre del 2008

d'aquí i d'allà



[ahir vaig anar a comprar-me un biquini
per fer-lo servir a una platja després d'any i mig sense sol
i em quedava tan malament
el que millor em quedava
que vaig veure una jaqueta buenabonitabarata
i em quedava molt rebé
i vaig haver de comprar-la
-per compensar-].



Vier, aquí donaven gos per.. peix o mariscos...
vull pensar q netegen els expositors abans de posar-hi el peix... :S

(no es veu gaire però... hi és)

dijous, 23 d’octubre del 2008

dijous, 16 d’octubre del 2008

dilluns, 13 d’octubre del 2008

divendres, 3 d’octubre del 2008

De vegades sembla que tot va del revés, que res pot sortir pitjor.
De vegades sembla que tot indica que has de guillar com aviat millor.
I de sobte despertes a mitjanit
i un braç t'envolta i t'aferra
tan fort que quasi et fa mal
i apuges la mirada i el veus
i li fas un petó, i remuga en somnis
i ja està.

dilluns, 29 de setembre del 2008

dimecres, 17 de setembre del 2008

dijous, 4 de setembre del 2008


Veieu la flor bebè?
Ha crescut durant la nit :o

dimecres, 3 de setembre del 2008

dimarts, 2 de setembre del 2008

dimecres, 27 d’agost del 2008


Amb menys de sis hores de marge, he de:
- Fer paquet regal per l'aniversari de ma mare i deixar-lo llest per enviar
- Revisar 30 informes (i recuperar la clau per accedir-hi)
- Corregir les 70 pàgines de revista que encara falta fer
- Enviar resum d'hores emprades en traduccions per a que me les paguin
- Escriure relat per "chapuzasdeletras" i publicar-lo

... tan poc a fer durant tants dies i tanta feina que s'acumula de cop i volta! apuf..

quina enveja la senyora de la foto ;)

divendres, 22 d’agost del 2008

Entre reixes


"Fuerte Apache": m'ha sorprès. Una pel.lícula sobre la relació entre un educador i un intern en un centre de menors prop de Barcelona. Amb actors interessants que fan bé el seu paper..

dijous, 21 d’agost del 2008

dilluns, 11 d’agost del 2008




Como últimamente no he tenido mucho trabajo, me he dedicado a experimentar en la cocina. Si os gusta el pollo y la salsa de soja, probad a dejar remojando el pollo cortado a trocitos en un recipiente con bastante salsa, toda la noche. Al día siguiente se reboza con harina y se fríe en aceite, queda realmente tierno y con un sabor espectacular!

dilluns, 4 d’agost del 2008

dijous, 31 de juliol del 2008

Cría ciervos y te sacarán los ojos.

A caballo regalado no le mires los ojos.

Són lleugeres variacions de dites populars que van sorgir al sopar d'aniversari d'anit.

També vaig aprendre que "El mal del tordo" es "las patas finas y el poto gordo"..
O_o

Hi ha una cosa que m'encanta del celebrar aniversaris en aquest país: la tradició de la mossegada que el "cumpleañero/a" ha de fer al pastís després de bufar les espelmes.. i, sobretot, la "colleja" que se li dóna mentre ho està fent, per a que li quedi la cara com més plena de pastís, millor!

I si no canto el "cumpleaños feliz" és perquè encara no he entès ben bé com fa la cançó, aquí... no acabo de pillar la part de "cumpleaños Alberto.. cumpleaños feliz...".Eh.. "cumpleaños Alberto"? (o juana o pepi o elquesigui).. mm

dimarts, 22 de juliol del 2008

La dulce vida 2


Clica aquí si vols veure on visc (atenció a la música xD)

La foto: és el meu "super", just al costat de casa.
A la imatge hi falten els gossos, sempre n'hi ha tres o quatre al voltant del cartell de peu, però era diumenge al matí quan vaig fer la foto, i aquí ni els gossos matinen.

---------

Hoy me han invitado a conocer un palacio okupa de madera vieja y destartalada.
Me han ofrecido la posibilidad de "colarme" en próximas ocasiones cámara en mano.
(Y encima dan talleres de arte)
[ha sido un gran descubrimiento]

dilluns, 14 de juliol del 2008

Era un edificio alto, bonito, con tres ascensores, cerca del centro..
No tenía escaleras. En la era de la comodidad, se decretaron absurdas y el arquitecto decidió suprimirlas, para ahorrar costos y poder poner así una piscina en la azotea.
Pero la gente se tomaba las advertencias demasiado en serio, y cada veinte minutos alguien saltaba por el pasillo distribuidor de alguno de los pisos para quedar dispersado en el asfalto, decorando el suelo gris de rojos, amarillos y marrones. Intentaban evitar quedar atrapados entre los escombros, y como tantas veces, el remedio resultó ser peor que la enfermedad.
Los que no conocían el edificio, se extrañaban de lo rápido que se alquilaban y desocupaban los departamentos, pero aún y así todos los que podían se iban a vivir allá, porque era barato, soleado y bien comunicado.
Las autoridades decidieron que el tren dejara de pasar por ese lugar cada 20 minutos; la gente dejó de confundir el traqueteo subterráneo con sismos fantasmas, y los ascensores volvieron a funcionar.
Por otro lado, el arquitecto fue condenado a vivir para siempre en un Ikea del extrarradio, donde perdió la poca razón que le quedaba y se encerró en un Leksvik-mörrum hasta el fin de sus días.
Y el hombre que hacía advertencias para los ascensores decidió seguir limitándose al "impidan que los niños viajen solos", aunque la primera sílaba estuviera destinada a morir prematuramente dando lugar a una supuestamente hilarante súplica de dejar a los menores de edad solos en el ascensor.

dijous, 3 de juliol del 2008

el perrito de lipigas

http://img153.imageshack.us/img153/7787/post0015fe3.jpg
El meu gos crea sensació. És sortir al carrer i el món s'atura, al Santiago popular.
"no se vaya a comer al cartero, que le puede hacer mal", és la severa advertència que li fa la dona de la neteja quan surto pel matí mig adormida i el gos s'emociona davant les tres persones que li fan festes només trepitjar el carrer.

I la penya el veu i es posa a cantar la cançó d'un anunci de gas Lipigas que ha fet pujar les vendes un "mogolló" perquè hi surt un gosset majo cantant i parlant.

Jo, la semblança no la veig enlloc, però vaja...

no puc fer comparativa d fotos pq segueixo sense internet a casa...


salutacionsvaries..

- ahir li van dir que sembla un "carabinero", al meu gos, i ja hi ha tres persones buscant-li nòvia... tot un esdeveniment al barri, un gos q no sigui "callejero", ha causat furor.. :o

divendres, 27 de juny del 2008

pan, lácteos, cecinas y abarrotes

doncs sí,
això és el que venen a baix de casa, el meu carrer és ple de gossos "callejeros" i el porter em tracta de señorita mentre que el meu homen és "don Rodrigo". De camí cap a casa sempre em creuo amb uns peruans que duen una "llama" tota emborlada, i tot i que visc en un pis que podria passar per europeu, mires per la finestra i tot són casetes petitones d verd, groc i vermell..
El meu punt de referència per tornar a casa, a part de la "llama" que acostuma a estar "estacionada" a la cantonada, és la Shakira Tower Plus. Una super "tower" de tres pisos, que clar, veient el voltant, sí que ho és, de tower.
I com no visc en un barri tan cuico com en vier (ejem xD) intento no sortir d casa quan ja és fosc, de moment.
Ja he après com funciona la tarjeta Bip Transantiago i només m'he equivocat un cop viatjant en metro.. m'agrada la musica de la radio del cyber i avui he comprat uns plats i m'he defensat prou bé quan intentaven estafar-me..
senyors, sí, això és sudamèrica, surreal i complexa, amb gasos lacrimògens torracoll... (ejem) i "jaurias" de gossos que "acosan" el meu pobre gosset pijo (que du jersei, juas, ni jo m'ho crec)...

fotos il.lustratives quan internet arribi a la meva humil "morada"... i disculpeu la desnormalització del meu català però no el faig servir gaire darrerament...

dimecres, 18 de juny del 2008

2 dies.


Fa temps vaig penjar aquesta foto..
Va fer-ho.

dimarts, 17 de juny del 2008

diumenge, 15 de juny del 2008

el salt de la minyona



El telèfon no deixava de sonar, enmig del no-res.
Era una trucada que hauria resolt moltes coses, però tothom estava massa enfeinat per despenjar l'auricular i contestar.

dimecres, 11 de juny del 2008

(dos nois, al bus. m'ha semblat que no tenia desperdici, transcric part de la conversa)

- pues yo la primera vez que lo hice usé dos condones a la vez por miedo.
- ¿ah si? usando dos es más facil que se rompa..
- ¿por qué?
- porque al ser más gruesa se puede romper más..
- ah...
(... )

- la putada es si entra aire.
- ¿aire?
- sí... si se abre demasiado o la abres tú y le entra aire en el coño..
- ¿qué pasa?
- pues no lo sé pero no se puede seguir. Yo la primera vez le pegué dos polvos buenos pero el tercero ya no pude porque le entró aire. Y luego por culpa del aire le dolió tres días, tío...
(... )

- Pero es que tengo miedo, yo
- ¿de qué?
- de que venga un puto niño de mierda, ¿me entiendes? no es una cadena de perro, es lo puto peor, un niño para siempre, colgando del cuello, ahogándote..
- ya..
- yo si se queda embarazada echo aceite por las escaleras y le digo, ven, cariño.. y así no tendriamos ese problema del puto niño
jowjowjow
(...)

- ¿Sabes? le he comprado para regalarle unas bolitas que se meten en el agua y salen pétalos de rosa..
- ah si?
- sí, es mi regalo.. se desespera porque no le gustan las sorpresas pero yo le regalaré eso y saldrán pétalos en la bañera..
- ...
- sí, y me la pienso follar ahí mismo!
- ¿en la bañera?
- sí, tío, es lo mejor, super guay, con el agua y eso.. y no una, sino tres veces me la voy a follar!
jowjowjow...

Tela, ¿no? en primer lloc, m'ha sorprès el gran coneixement que tenien els pobres nanos del sexe xD allò de me como una y cuento veinte en aquest cas em sembla que era més .. no me como na pero fardo como si follara comuncampeón..

Tendra adolescència :) especialment bonic lo de fotre escales avall la parella embarassada...

Quin món, mygod

diumenge, 8 de juny del 2008

Això és a Caleta Chañaral, al nord de Xile..
I pensar que d'aquí menys de dues setmanes camparé per allà aprop.... !

dimecres, 4 de juny del 2008

No puc dormir. (imatge)
No hi ha manera, em remoc pel llit i finalment m'aixeco. Al cap d'una estona m'entra la son i m'adormo deliciosament.
Sona el despertador, l'apago, m'adormo. (imatge)
Em llevo a contracor i corrents arribo just-nomésnamicatard a la primera feina d'avui.. ha anat prou bé, però acaba i he d'anar a penjar cartells. (imatge)
No ha anat tan malament, m'he distret i he pres namica el solet. I quan arribava tard a la tercera feina d'avui, me'l trobo. (imatge)
i entre imatges i nens diminuts que petonegen, cels blaus infinits i mal de peus i rampes, un dia menys....

dilluns, 2 de juny del 2008

Beatrice.

Beatrice somreia mentre acaronava l'home que jeia al seu costat. Aquest respirava lenta i profundament; hauria pensat que dormia de no ser pel lleuger tremolor de les parpelles i l'agitació de les pupil.les amagades, a l'aguait del que podia passar. Ella resseguia la seva barba, s'aturava damunt els llavis i seguia fins la gola, el coll, la nuca.. passejava els dits juganers i tendres per aquella pell prohibida, enroscava les mans en la seva cabellera fosca, en un llit massa desfet a les dues de la tarda. Què faré sense tu, pensava, i les carícies s'enfortien i es tornaven retrets. No marxis, li deia, sense obrir la boca ni pronunciar cap so.

Beatrice ja no somreia, i l'abraçava fort, ben fort. Ell va obrir els ulls i va tornar-li l'abraçada mentre enfonsava el nas en els seus cabells embullats per sentir-ne el perfum.
Les seves mirades van creuar-se, i va ser inevitable que desemboqués en un petó tímid primer, després curiós i finalment amb fúria es besaven Beatrice i l'home que s'estava amb ella aquella tarda de primavera folla.

Beatrice suspirava. D'empeus al lavabo esborrava de la seva pell el rastre de l'home que havia jegut al seu costat. No sense dol, esbandia l'olor de mascle mentre intentava pensar en el que més li convenia.

L'home que l'estimava jeia sol al llit, que estava massa desfet a les tres de la tarda, tot i ser primavera.

diumenge, 1 de juny del 2008

Marta.

Tot i que plovia, la Marta no pensava renunciar al seu primer dia de primavera.

Va calçar-se les sandàlies de taló blanques, va pintar-se els llavis de vermell i amb els seus texans tallats a ran de galta va sortir al carrer remenant el cul i desafiant la pluja.
------------
Avui s'ha fet de nit dues vegades. La primera, quan vam tornar de festa i em vaig quedar fregida al sofà. La segona, quan m'he llevat, m'he fet un cafè i m'he assegut a la seva cadira, al menjador. Se sentien uns esbufecs a la nostra cambra, deu tenir un malson, he pensat. Així que deixo la tassa de París amb el cafè soluble damunt les estovalles plenes d'engrunes i m'aixeco i m'hi acosto. Poc a poc he obert la porta, i he vist que rebregava els llençols amb els peus, que donava voltes.. M'hi he acostat per acaronar-lo i m'he trobat acaronant una noia de no més de vint anys, amb els cabells vermells i el rímel corregut per les galtes. Ell dormia plàcidament al seu costat. He decidit adoptar-la, demà compraré la gàbia.

divendres, 30 de maig del 2008

Sempre havia pensat que els casaments eren absurds, però aquesta vegada, era ella qui havia de pujar a l'altar. Amb un vestit de núvia excessiu, s'estava d'empeus davant el mirall enorme a la saleta de l'església que els havien deixat per fer els darrers retocs. Deixeu-me sola, sisplau, va demanar a la cort de dones esbojarrades i cridaneres que l'envoltaven i maquillaven sense ordre ni raó de ser.

Es va mirar al mirall, amb la cua de seda cardada del vestit va treure's tot el maquillatge, i va deixar al descobert les profundes ulleres fosques que les nits de migranya havien tatuat al seu rostre.
¡David! - va cridar. -¡DAVIIIIIID!
Quan el va tenir davant, amb l'esmòquing color crema i les celles tenyides de marró, va somriure, se li va acostar i va dir-li a cau d'orella:
- Ja no t'estimo.

dijous, 29 de maig del 2008

Helga.

Soroll de cadena, remolí d'aigua, un rímmel, pintallavis de Lancôme, corrector d'ulleres, crema antiarrugues pel contorn d'ulls. Remolí d'aigua, crema blanquejadora, voluminitzador de llavis, arrissador de pestanyes. Cadena de vàter, més aigua, pintaungles vermell i morat de Cartier, llapis khôl, màscara de cogombre. Remolí d'aigua, coloret préssec, maquillatge mineral, pinzell de llavis.

L'Helga estava cansada. Va rentar-se la cara, va beure's el cafè que l'esperava des de feia dies damunt la taula del menjador i agafant només una pamela de vímet, va sortir al carrer.

Per primera vegada en molt de temps, l'Helga tornava a ser l'Helga.

dimecres, 28 de maig del 2008

El cap de setmana passat vaig descobrir que això que tant m'havia sorprès en un claustre de Toledo és costum estesa entre els homenets de pedra...


noves samarretes a xexedreams, amb la Lenore...
encàrrecs ara per ara complicat, donat que marxo, però ja que vam fer les fotos...

dilluns, 26 de maig del 2008

divendres, 23 de maig del 2008

336

Amagar-nos sota els bancs entapissats quan entrava la professora de naturals al bar a veure qui feia campana...
Amagar el cap sota el seient com estruços (o comsedigui) esperant que no se li acudís obrir les motxilles per descobrir qui erem...
Fer els primers cafès amb llet al bar de bon matí, encara que el trobavem dolentíssim i amb prou feines podiem pagar-lo...
Guixar les parets del lavabo i tornar de colònies patint per si havien trucat als pares per dir-los que ens haviem escapat de l'hotel per la nit...
I ara?
Hipoteques, declaració d'hisenda, controls de qualitat i examens de conduir...
Acabo de llegir un post que m'ha fet sentir vella


... i de tant furgar a les càries dels lleons ja no sabia ni on tenia el cap.

dijous, 22 de maig del 2008

:)
Ja tinc potochop
:D

dilluns, 19 de maig del 2008

[breu escrit per a la meva consciència]

[Em passo el dia corregint la gramàtica i ortografia d'altra gent, és per això que em nego a revisar i corregir els "si" que em deixo sense accent i canvien el sentit de les frases, com altres errors tipogràfics i de construcció]

[Quan canvïi de feina prometo intentar escriure millor]

diumenge, 18 de maig del 2008

8:20, sona el despertador. Penso que hauria de canviar la cançó, és gairebé garrula. L'apago i el llenço a la butaca. M'adormo.
9:28 em desperto i me'n adono que he apagat el despertador sense aixecar-me. Faig tard. Em llevo i la truco. Com vas? ja ha sortit de la dutxa i està llesta. Jo no, quedem més tard millor..
11:10 amb l'excusa (certa) del metro triganer, arribo vint minuts (més) tard.
A partir d'aquí el temps es contrau i quatre hores i escaig s'encabeixen en el que a mi m'ha semblat una horeta. El resultat: 467 fotos d'una amiga, sessió al botànic. N'hi ha alguna de molt bonica.. clar que d'entre tantes, si no n'hi hagués, malament.
Dino a correcuita, llenço la càm a l'habitació, agafo l'agenda, em deixo la jaqueta.
Faig quinze minuts tard, per culpa meva fem més tard al cine, arf.
M'adono que tinc la pell vermell llampant, m'he cremat durant el matí i ni me'n havia adonat...

I és tan agradable asseure's a les onze del vespre, sense ni tan sols haver sopat ni esma per cuinar, i sentir el formigueig de cansament a les cames i pensar en els llençols nets.. mmm

(no tinc photoshop. de fet no tinc ni ordinador. Però si un gran "mono" de potoxop. Ohmygod, en necessito)

divendres, 16 de maig del 2008

"ya tengo autito"


Algun dia hauré d'escriure un relat o una novel.la ambientada en el sòrdid món dels locutoris. Fins que no es van donar certes circumstàncies, jo mai hi havia entrat, més que per mirar el mail si algun cop se m'havia espatllat l'ordinador..

El cas és que vaig trobar un locutori des del que se sentia a la persona que hi havia a l'altra banda del fil, a l'altra punta del món, la qual cosa, encara q sembli obvia, costa molt de trobar. So sincronitzat i nivell de volum acceptable, sense massa soroll? el paradís dels locutoris. Així que vaig aprofitar i a part de les quatre coses indispensables i importants, vaig relaxar-me i vam començar a parlar de coses més trivials. I quan ja penjava (havia d'anar a treballar a un restaurant, que n'és de dura la meva vida) em diu: "- ¡Ah! se me olvidaba.. ya tienes autito!"..

I jo:

- ¿Ah sí? ¿Y eso??¿cómo es?

- Bueno, consume blablablablaaaah.. emite blibhbliblih..

- (... ) ya, y qué más?

- La carrocería es blubhbluhbluh, y la chapa de bleubhleubhleuh, además en cuotas de bluhblubhlbuh...

- (... )

- ¿Qué te parece?

- ¿De qué color es?

- Verde.

- Eso te preguntaba, cómo es. Verde me gusta :)

Doncs això, que ni tinc ni, segurament, tindré carnet de conduir en força temps, però ja tinc autito. En certa manera fa il.lusió, encara que només sigui per poder-hi fer fotos :P

dijous, 8 de maig del 2008

La primavera, la sang altera


A poc més de mes i mig de marxar a l'altra punta del món per un període indeterminat de temps, he decidit viure d'una altra manera aquesta ciutat a la qui sap quan tornaré. Em desplaço en bici(ng), la qual cosa no és gaire sana, com jo pensava, ja que les innombrables motos que s'aturen davant teu al carril bici (que d'aquí li vé el nom, sinó es diria carril moto) et fan empassar aquests fums del dimoni...
Al que anava: la gent està alterada. Avui, un paio del bus turístic, plaça catunya. Em veu amb els cascos i caminant a tota llet, feia tard. M'atura, i em diu: "speak spanish? english?".. i jo, si home, es clar, però també català, que sóc d'aquí! i el paio, que o no parlava castellà o no ha entès que jo no era guiri, m'ha començat a dir floretes mentre em perseguia amb els pamfletos del bus a la mà. Colta, que tinc pressa.. i res, que si "mengradas muchos" (?) i coses així. Total.
Però ahir un guiri que també anava en bici (que no -ing) en adelantar-me va dir algo així com: "molan guai tu pandalones!".. com em mirava les cames suposo que es referia al meu pantaló turcoprimaveralestampatdestora...
El pitjor, però, va ser quan sortint del parc (encara en biciNG, "cuyos" defectes no em detindré a explicar ara) un cowboy (sí, dels de bótes amb polaines i barret d'ala ampla) em va fer autostop. Perquè el pugés a la bici, s'entén. Potser era perquè duia el meu bolso-ninot assegut a la cistella o potser també li van molar els pantalons o qui sap si no es pensava que era un d'aquests "trixis" de Desigual... 
Tots tenim la sang alterada aquests dies, em sembla, i començo a rebre les típiques notícies de rutpures d'aquesta època. La germana de fulaneta trenca amb el nòvio, fulanet de tal s'entera que és un cornut, torna el cop i és descobert in fraganti, uns altres que es divorcien a males i busquen advocat... Benaventurats els que no paguen al pujar al bus! (frase d'un tronat que ja seria massa feinada explicar).

Feliç primavera a tots i totes, doncs ;)

dijous, 24 d’abril del 2008

m'he enviciat

Puppyred
"Spiderwoman" - Como una buena trapecista tienes que saltar de mono en mono sin caerte y recogiendo los bonus que puedas.