dimecres, 10 de desembre de 2008



London, primer dinar. Local diminut, dotze en una taula de vuit. Superant mil obstacles aconsegueixo arribar al lavabo. Obro la porta, miro a la dreta i el nas em topa amb això... literalment (just a l'alçada de la cara i la paret massa aprop).
Curiós, si més no.

5 comentaris:

marlene ha dit...

Home, si més no, curiós i impactant :p

Vier ha dit...

Hi ha molta gent que n'hauria d'aprendre.

NeoPoeta ha dit...

London... la meva ciutat

estrip ha dit...

que petit.
les lletres vull dir!

bellosoli ha dit...

missatge directe, com ha de ser en aquest cas!