London, primer dinar. Local diminut, dotze en una taula de vuit. Superant mil obstacles aconsegueixo arribar al lavabo. Obro la porta, miro a la dreta i el nas em topa amb això... literalment (just a l'alçada de la cara i la paret massa aprop).
Curiós, si més no.
dimecres, 10 de desembre del 2008
pensó Berenice el 12/10/2008 03:32:00 p. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Home, si més no, curiós i impactant :p
Hi ha molta gent que n'hauria d'aprendre.
London... la meva ciutat
que petit.
les lletres vull dir!
missatge directe, com ha de ser en aquest cas!
Publica un comentari a l'entrada