dimecres, 26 d’agost de 2009


No hi ha res que a la vida
m'hagi impressionat tant
com aquell desert que acaba en duna
que es converteix en platja
i acaba al mar.

4 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

S'assembla al Cabo de Gata, a Almeria... destí molt recomanable :)

xènia ha dit...

mmm bé, està a milers de kilometres de distància d'Almeria, però de vegades hi ha racons bessons i llunyans, al món :)

ie komori ha dit...

És mentida, és a dir, es tracta del tio aquell que coneixia la tia aquella dels peus a través d'altra tia que comentava en aquest blog i després vem anar a viure junts i es va tornar boig i se'l van emportar i per culpa del molt cabró vaig acabar marxant de Sants i aquest és l'estat de les coses, que no és que a ningú li importi.

ie komori ha dit...

ps. quan tenia com 17 anys estava obsessionat amb la idea de cavalls de diversos tipus (mecànics, esquelets, esclatant, rotors, etc) passant per paisatges d'aquest tipus, però amb la mar més verda i dic la mar i no el mar perquè el meu avi era de la Barceloneta i diu que la gent que "usa" el mar en diu en femení i jo sóc un poser de merda perquè no sé ni nedar i Sants va perdre el mar i ara és la Zona Franca i a l'Hospitalet diuen que tota la Zona Franca era la seva platja i ni tan sols era veritat i ara és igual perquè visc del costat Besòs. komori dixit, i de komori a zuibun komaru neeeeee després d'1 any aprox.