I aleshores es queda fixat, sense mirar la paret, i sense mirar la pols que flota i es veu al feix de llum que ha entrat per la finestra. Mira alguna altra cosa. Quelcom que ni tu ni jo podem veure, però ell sí. I s'hi pot estar hores, de tant en tant deixa anar un lladruc, somica, o s'estira a terra capcot, mig tremolós. Després, potser es queda adormit, o perd l'interès i marxa. Però no mirava la paret. Ni la pols que flota. Els mirava a ells.
dissabte, 22 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Aquest post em fa venir ganes de dir-te que t'estimo moltissim! (Encara que tampoc ens coneixem tant...)
Que maca :*
Colta, què feies espatarrada amb un vestit de quadres vermells, un paquet de tabac sota la barbeta i diues crosses??????
Publica un comentari a l'entrada