i de sobte
quan menys ho esperes i més ho necessites
sona el timbre
i un regal avançat d'aniversari
porta un clauer, un munt de llibres
bombonets de xocolata i uns auriculars-marieta
i un somriure
i uns clips de colors
i el dia s'arregla i sembla que fa menys mal la gola..

No hi ha res que a la vida
m'hagi impressionat tant
com aquell desert que acaba en duna
que es converteix en platja
i acaba al mar.

Saps? no era una festa. En realitat era un velori.

I doncs?

I ara què fem, reina? ja hem viatjat per tot el món, hem tingut tot tipus d'amants, infidelitats, parelles i marits, ja hem tingut fills i hem estat solteres, hem sigut vegetarianes i hem caçat búfals per alimentar-nos, hem estat dissenyadores i pidolaires, models i artistes. I ara, què fem?

Ara que ja ho hem fet tot, ara dediquem-nos simplement a viure- li va dir.

I aleshores es queda fixat, sense mirar la paret, i sense mirar la pols que flota i es veu al feix de llum que ha entrat per la finestra. Mira alguna altra cosa. Quelcom que ni tu ni jo podem veure, però ell sí. I s'hi pot estar hores, de tant en tant deixa anar un lladruc, somica, o s'estira a terra capcot, mig tremolós. Després, potser es queda adormit, o perd l'interès i marxa. Però no mirava la paret. Ni la pols que flota. Els mirava a ells.

Les xancletes se subjecten al sortint de la moto en un equilibri precari. El vent a tota velocitat les doblega amunt i avall, i els dits la segueixen.

Com el casc ha perdut la visera, ella tanca els ulls, ben fort, i s'aferra a l'esquena de J. per superar el vertigen.
Es tan tard que ja és d'hora. Entre llençols.T'estimo.
Però calla, i el mira. Ell s'enfada.
Al matí, uns insectes han envait el llit. Ella no ha dormit. Ha comptat totes les pigues de la seva esquena, s'ha fixat en una esgarrapada i en els plecs que els llençols li han imprès al braç esquerre. La pell que li salta, recremada pel sol, de les espatlles.
J. parla. Parla i diu un munt de paraules que només contradiuen totes les que va dir uns dies enrere. Abans era blanc, ara vol negre. Vol saber, fa preguntes. Ella l'estima. Però no l'hi dirà, perquè és el que ell vol sentir.
Té mossegades de gat a tots els dits, li couen. Les parpelles pesen, esgotades. S'aferra discreta però segura als malucs d'en J. En sentir-la, ell accelera i gira el cap enrere, amb el casc que amaga un somriure.
En aquest precís moment, un camió s'incorpora a l'autopista, que parla pel mòbil amb el seu soci, i de sobte un xiulet agut i continu. Només sent el xiulet, potent, i busca en J. amb la mirada. En aquell moment s'atreveix a dir-li que l'estima, en aquell moment que ja no pot mirar-lo, mentre surt projectada pel damunt d'un tot terreny, ni parlar, ni estimar-lo.

Els ulls clars. Les teves pigues. El cabell brillant quan està net, enganxós quan no te'l rentes. El vent bufetejant-nos les cames i la carretera ens porta a la platja. Les ungles brutes. Ferides als genolls i una esgarrapada al coll.
El sol, quan fa sol, i el fred, quan fa fred. El mal d'esquena i la cremor d'estómac. El peix fregit, un vinet blanc, la paella.
La pell amb polsim d'or que no és més que petroli, i una poma que espera a la bossa des de fa tres setmanes.
El sexe. La gana. Els llibres.
No són més que un miratge d'estiu.

redunden aquestes paraules..
damunt tot lo que hem fornicat