"ya tengo autito"

Algun dia hauré d'escriure un relat o una novel.la ambientada en el sòrdid món dels locutoris. Fins que no es van donar certes circumstàncies, jo mai hi havia entrat, més que per mirar el mail si algun cop se m'havia espatllat l'ordinador..

El cas és que vaig trobar un locutori des del que se sentia a la persona que hi havia a l'altra banda del fil, a l'altra punta del món, la qual cosa, encara q sembli obvia, costa molt de trobar. So sincronitzat i nivell de volum acceptable, sense massa soroll? el paradís dels locutoris. Així que vaig aprofitar i a part de les quatre coses indispensables i importants, vaig relaxar-me i vam començar a parlar de coses més trivials. I quan ja penjava (havia d'anar a treballar a un restaurant, que n'és de dura la meva vida) em diu: "- ¡Ah! se me olvidaba.. ya tienes autito!"..

I jo:

- ¿Ah sí? ¿Y eso??¿cómo es?

- Bueno, consume blablablablaaaah.. emite blibhbliblih..

- (... ) ya, y qué más?

- La carrocería es blubhbluhbluh, y la chapa de bleubhleubhleuh, además en cuotas de bluhblubhlbuh...

- (... )

- ¿Qué te parece?

- ¿De qué color es?

- Verde.

- Eso te preguntaba, cómo es. Verde me gusta :)

Doncs això, que ni tinc ni, segurament, tindré carnet de conduir en força temps, però ja tinc autito. En certa manera fa il.lusió, encara que només sigui per poder-hi fer fotos :P