La primavera, la sang altera

A poc més de mes i mig de marxar a l'altra punta del món per un període indeterminat de temps, he decidit viure d'una altra manera aquesta ciutat a la qui sap quan tornaré. Em desplaço en bici(ng), la qual cosa no és gaire sana, com jo pensava, ja que les innombrables motos que s'aturen davant teu al carril bici (que d'aquí li vé el nom, sinó es diria carril moto) et fan empassar aquests fums del dimoni...
Al que anava: la gent està alterada. Avui, un paio del bus turístic, plaça catunya. Em veu amb els cascos i caminant a tota llet, feia tard. M'atura, i em diu: "speak spanish? english?".. i jo, si home, es clar, però també català, que sóc d'aquí! i el paio, que o no parlava castellà o no ha entès que jo no era guiri, m'ha començat a dir floretes mentre em perseguia amb els pamfletos del bus a la mà. Colta, que tinc pressa.. i res, que si "mengradas muchos" (?) i coses així. Total.
Però ahir un guiri que també anava en bici (que no -ing) en adelantar-me va dir algo així com: "molan guai tu pandalones!".. com em mirava les cames suposo que es referia al meu pantaló turcoprimaveralestampatdestora...
El pitjor, però, va ser quan sortint del parc (encara en biciNG, "cuyos" defectes no em detindré a explicar ara) un cowboy (sí, dels de bótes amb polaines i barret d'ala ampla) em va fer autostop. Perquè el pugés a la bici, s'entén. Potser era perquè duia el meu bolso-ninot assegut a la cistella o potser també li van molar els pantalons o qui sap si no es pensava que era un d'aquests "trixis" de Desigual... 
Tots tenim la sang alterada aquests dies, em sembla, i començo a rebre les típiques notícies de rutpures d'aquesta època. La germana de fulaneta trenca amb el nòvio, fulanet de tal s'entera que és un cornut, torna el cop i és descobert in fraganti, uns altres que es divorcien a males i busquen advocat... Benaventurats els que no paguen al pujar al bus! (frase d'un tronat que ja seria massa feinada explicar).

Feliç primavera a tots i totes, doncs ;)