dijous, 6 de març de 2008

Quina gelabror quan només hi ha un cos i no dos sota el nòrdic..
Quina gana quan no apareix per generació espontània el biquini i el tè a la taula per esmorzar..
Quina mandra que no t'obrin les portes i et rentin els plats..
Quina ràbia no poder mossegar els llavis quan et vingui de gust
O mirar aquelles pigues del nas
O tocar aquella pell tan suau i calenta
i fosca..
Sí,
i el sexe
Quina ràbia no tenir motius per passar tot el matí al llit..

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Però els motius per passar-te el matí al llit tornaran, oi? Una mica de paciència.

Vier ha dit...

Gelabror, fantàstica paraula per a aquests dies tan freds :)

Et tractava com a una reina, eh? Igual si et passes tot el matí al llit acaba reapareixent per generació espontània :P

kena ha dit...

xexu no crec que tornin en molt de temps.. hauré d'anar a buscar-los..

vier sa.. no m'agrada que em diguin "reina" però puc suportar que em tractin com a tal.. però tampoc et pensis, eh? que jo cuinava.. :P

NeoPoeta ha dit...

Ostres, Kena, em sap molt de greu... semblava màgic...

Jo no conec la història, però estic segura que s'adonarà que no pot deixar escapar una mossa tan fantàstica!

Anònim ha dit...

visca catalunya

bellosoli ha dit...

a veure, que de motius per estar tot al matí al llit n'hi ha d'altres! eh? com dormir i fer el gos!!!

Anònim ha dit...

Pero no es lo mismo que pasarlos con esa compañia...