Quina gelabror quan només hi ha un cos i no dos sota el nòrdic..
Quina gana quan no apareix per generació espontània el biquini i el tè a la taula per esmorzar..
Quina mandra que no t'obrin les portes i et rentin els plats..
Quina ràbia no poder mossegar els llavis quan et vingui de gust
O mirar aquelles pigues del nas
O tocar aquella pell tan suau i calenta
i fosca..
Sí,
i el sexe
Quina ràbia no tenir motius per passar tot el matí al llit..
dijous, 6 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Però els motius per passar-te el matí al llit tornaran, oi? Una mica de paciència.
Gelabror, fantàstica paraula per a aquests dies tan freds :)
Et tractava com a una reina, eh? Igual si et passes tot el matí al llit acaba reapareixent per generació espontània :P
xexu no crec que tornin en molt de temps.. hauré d'anar a buscar-los..
vier sa.. no m'agrada que em diguin "reina" però puc suportar que em tractin com a tal.. però tampoc et pensis, eh? que jo cuinava.. :P
Ostres, Kena, em sap molt de greu... semblava màgic...
Jo no conec la història, però estic segura que s'adonarà que no pot deixar escapar una mossa tan fantàstica!
visca catalunya
a veure, que de motius per estar tot al matí al llit n'hi ha d'altres! eh? com dormir i fer el gos!!!
Pero no es lo mismo que pasarlos con esa compañia...
Publica un comentari a l'entrada