Haver de prendre decisions de vegades és una merda.
Mentre lluitava amb el quatrepotes perquè deixés anar el que duia a la boca (obviament he perdut), una cosa peluda i gris que he resat pq no fos un ratolí (tot i que no sé resar) se m'acosta un noi amb cara de perdudíssim, un ram de flors a la mà i les gotes d'aigua que començaven a caure perlant el vidre de les ulleres de tots dos... em pregunta, "el carrer badal?" no he rigut perquè hauria estat de mala educació, a més m'ha fet pena, però m'ha recordat a mi, que sempre em perdo allà on vaig.. i m'he imaginat a la noia del carrer badal esperant-lo amb un somriure, pensant que és un desastre, que sempre és perd, i desitjant que li dugui algun regal, com una planta o un ram de flors..
8 comentaris:
No et queixis, pitjor seria no poder-les prendre :P
així és la vida adulta...
Oh, s'emporten les noies del barri... (ho porto clar)
Espero que s'ho passessin bé parlant del sintonitzador gegant de Brasil-Madrid, el 70, la línia blava, etc. A mi l'altre dia una ciclista de 30 o més anys em va preguntar on era la parada de metro de Badal, potser estan relacionats.
Aprofito per recomanar el restaurant xinès de Badal-Daoiz, quan hi ha la xinesa jove et parlen en català i tot i a més és relativament maca (als meus amics no els hi agrada, però bé.) Això sí, ha de ser un poc avorrida perquè es passa la vida mirant pel·lis d'Antena 3.
en vier sempre portant la contrària... ¬¬
bellosoli serà que la vida adulta consisteix en no poder més de tres donuts bombónblanco seguits i haver de prendre decisions?
ie no crec pas que estiguéssin relacionats, a no ser que la noia (u homen) que esperava el ram de flors jugués a dues bandes, q tb podria ser...
un dels meus novios més antics vivia a badal i em va fotre unes banyes de Rudolph, bé podria ser ell..
percert, amb lo de la xinesa parlant català m'has recordat a Lo Cartanyà xD
Alça, el primer cop que ho vaig llegir només hi havia la priemra frase!
Quina escena tan divertida i bonica, no? En una peli, ell t'hauria entregat el ramde :)
bé, m'he permès una llicència poètica (o no) amb lo de les ulleres.. l'home era lleig, pel meu gust, i massa passerell... si m'hagués regalat les flors hauriem tingut un problema xD sort que no era una peli.
Encara que justament ahir em van regalar un gerro per ramsde... curiós hauriastat.
(ets raudolikethewind comentant, es nota que estàs concentrat en la feina xD)
Hahah, concentració màxima xD
Si totes les llicències poètiques són com aquesta, benvingudes siguin. L'aigua era d'una veïna que regava plantes o què? :P
I qui et regala un gerro? Per al mercadillo?
Oooh... Però que maco!
Si, com en una película! (a mi m'encanten aquestes coses... aix, peco de romàntica!)
Un petó!
P.D.: per cert, tinc una proposta indecent... tens msn? Bé, jo et deixo el meu aqui lucy_stefanno@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada