Callvuquirque

Mentre fan anuncis a una tele massa vista últimament, 
rebusques pels calaixos i estanteries llibres i objectes als que pots
renunciar.
Sel.lecció antinatural de tot allò del que pots prescindir, sacrificis en favor d'una promesa de la que potser comences a dubtar.
I mentre dubtes, del calaix de la tauleta de nit en surt un paper del 26 de febrer, una nota escrita depressa, que diu:
"els dies passen, fugaços, les hores s'escolen entre els dits.. m'agradaria aferrar el temps, guardar-lo dins la mà i quedar-me congelat als teus braços per tota l 'eternitat.. no vull separar-me de tu mai més"

I t'aixeques, mires al teu voltant, i t'adones que dubtar no té sentit. Has pres una decisió. I només tu pots saber que realment valdrà la pena.