dimecres, 9 de desembre de 2009

He estat quatre dies
enmig de muntanyes
trepitjant neu i tifes de vaca;
veient senglars
abelles, llenya;
esmorzant torrades amb llonganissa
al costat de la llar de foc;
dormint amb l'estufa encesa
i sobreoxigenant-me.
És a dir,
no-res,
però sí-tot.

6 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

relax a tope

ie komori! ha dit...

Segueixo perdent la fe en la humanitat.

xènia ha dit...

Relax... i caminar molt, que també fa bé. I sexe :P

ie.. si? jo he retrobat la fe en les vaques :P

ie komori! ha dit...

Sóc un pataletes del ferro i les xemeneies i els arbres als parcs i el silenci als patis i el silenci que mola més dels terrats que no és silenci, si no ma-to D: D: D: D:

NeoPoeta ha dit...

Fantaaaaaastic :)

NeoPoeta ha dit...

Fantaaaaaastic :)