dijous, 26 de novembre de 2009

quan començava a perdre la fe en la humanitat
o al menys en la humanitat que matina
i m'obria pas entre la marea de males cares
un nen diu:"hola gosset!" mentre la mare l'estira,
però ell somriu
mirant el gos,
i un altre
escolta atent al pare o avi
que li explica la història dels tres porquets.
Així que arribo a casa
robo el diari a un veí
i perdo el temps una mica, no fos que arribés puntual

2 comentaris:

ie ha dit...

Eh? On estan els vapors i el ferro del mercat? I els Tres Porquets? Perdo la fe en la humanitat D:

Anònim ha dit...

Sometimes, ens busquem to ourselves, but no ens trobem. On anem? We don´t know. Where we would like to anar? Ni idea. Els comtes tenen un sentit, però té cap significat la vida? O no són més què històries? Potser. El futur és massa incert. I el passat està manipulat. Ens conformem amb el present? At the end, la vida es composa de moments.