remenant calaixos
buscant uns dibuixos antics
he trobat les poesies
que m'escrivia aquell
al que no veia al matí
ni al migdia
ni a la nit ni al vespre
però que existia
(existiem)
pels versos que ens deixavem
damunt la taula
al costat del fruiter.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Espero que no siguin records que facin massa mal...
bé, són aquests records agredolços..
tendim a recordar només la part bonica del què va ser.. en tot cas, guardar coses d'aquestes està bé, fa gràcia retrobar-les!
Publica un comentari a l'entrada