Mai he entès el que em passa amb els diumenges a la tarda.
Hom podria pensar que és perquè ve dilluns i dilluns és igual a rutina i treballar de nou. Jo també ho pensava.
Ho pensava fins que vaig adonar-me que em seguia passant el mateix quan treballava diumenges i el dilluns tenia festa. Quan em passava igual estant a l'atur.
Diumenge a la tarda té un no-sé-què que em paralitza i m'impedeix fer qualsevol cosa, ni que sigui simplement sortir al carrer. Llegir tranquil.lament un llibre. Mirar una peli.
Els diumenges a la tarda em desesperen. Potser perquè és el típic moment de llegir un llibre tranquil.lament, o veure una peli. Potser és perquè és el que fa tothom mentre jo em desespero perquè no sé què fer..
diumenge, 6 de setembre del 2009
pensó Berenice el 9/06/2009 06:42:00 p. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
jo aprofito per posar-me al dia dels posts pendents de llegir...
Els diumenges a la tarda són mals moments, fins que trobes alguna cosa que t'agrada, o que t'omple de fer. Llavors poden ser fantàstics. Has de buscar la teva activitat.
Jordi no és mala idea.. suposant que no dediquis tota la setmana a passar-la llegint blogs :P
XeXu jo vaig conèixer algú que sempre em convidava a no-fer-res a casa seva els diumenges per la tarda perquè sabia que els detestava. Es van convertir en el moment més agradable de la setmana.. :)
Els diumenges per la tarda fan OI.
a no ser que et busquis un plan exclusiu per a tots els diumenges a la tarda que faci que els esperis amb candeletes... del pal prendre per costum anar a la primera sessió del verdi i després birrejar, per dir algo..
Publica un comentari a l'entrada