dissabte, 23 de maig de 2009

Ell sempre compra manxego, tot i que ella és més de brie..

Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Un assassí de neurones en format líquid envasat en ampolla de vidre ha estat el culpable. Faig tard a la feina, al marxar hi ha pollastre, primer acomiadament d'un empleat que ja no tornaré a veure. Queden exacta i mesomenysment uns 13 dies. And I will be free..
I sí, fa bé dormir de dos en dos, i no tenir ressaca. I oblidar coses pels racons i riure, sobretot riure.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Ai, dolors..

NeoPoeta ha dit...

Aaah... jo també vull una vida així, de dos en dos.

Berenice ha dit...

ai, Dolors..
va ser guai, a l'Apolo ;)

neo, sempre volem el q no tenim :P la vida de dos en dos mola sempre que sigui només a moments, en que se sumen un i un.. si sempre són dos acaben sent un i acaba tornant-se un agobio :P

Unknown ha dit...

doncs a mi m'agrada k vols k et digui :p (sempre i kuan no es trepitgin l'un a l'altre, clar)