dijous, 28 de maig del 2009

dimecres, 27 de maig del 2009

I és tan simple quan te'n adones
que ja no calen estratègies per aconseguir anar al cine
que pots prendre un tè enlloc d'un cafè de bon matí
i arribar igual al vespre.
I pots quedar amb un amic, i després amb una amiga
i sortir per la tele sense que sigui un trasbals.
I enamorar-te tres cops al dia
abraçar tothom
i anar a Menorca.
Pots fer tot això
i deixar la feina quan te'n canses
i escaquejar-te de les obligacions per fer petar la xerrada
que ja trigava massa.
Que et faràs un tatuatge, si vols,
que et serà igual el que te'n diguin
que, potser, Cadaqués és més aprop
i que les coses són senzilles, si deixem que ho siguin.

dimarts, 26 de maig del 2009

Avui ha estat dia de platja total. Increible.
Erem dues i ens hem fixat amb dos nois. Amb un hem acabat compartint galetes de xocolata, cereals i crema solar, però ha acabat en no res, perquè tot i que a ella li feia tilín, era força estúpid.
El "meu" em posava tontíssima i a sobre em sonava molt. Surt a la tele, o algo. I quan marxava, m'ha dit adéu. Si no fos pel venedor de polseres que hi havia entre nosaltres, me li hauria tirat al damunt. Arf.

dissabte, 23 de maig del 2009

Ell sempre compra manxego, tot i que ella és més de brie..

Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí.
Un assassí de neurones en format líquid envasat en ampolla de vidre ha estat el culpable. Faig tard a la feina, al marxar hi ha pollastre, primer acomiadament d'un empleat que ja no tornaré a veure. Queden exacta i mesomenysment uns 13 dies. And I will be free..
I sí, fa bé dormir de dos en dos, i no tenir ressaca. I oblidar coses pels racons i riure, sobretot riure.

diumenge, 17 de maig del 2009

Recepta de la felicitat:

Tarda d'amigues i de fotos. Vespre de festa i bon rotllo. Sexe. Nit d'abraçades. Sexe. Matí mandrosíssim, dutxa a dos, visita fugaç per casa, llegir el diari al port, descalços, amb molt de sol.
Paella i arròs negre al solet, amb vi blanc fresquíssim. Migdiada a la platja. Una mica de metro, visita als avis, passeig cap a casa. I demà festa.

divendres, 15 de maig del 2009

Diari del meu estómac 2.0

Bodegas blablabla. Ve el paio a fer degustacions i a part del tonteig obligatori per la presència d'un noi jove arregladet i amb cert "porte" repartint alcohol d'alta graduació és un dia avorrit.
Migdia a la pelu. Riure fins plorar, tant plorar que el maquillatge se'n va en orris, però és igual. Dino ràpid al bar, entrepà de pernilet i em mig regalen un postre de xocolata de la bona. arf.arf.
Torno a currar i començo amb un parell de sugus. Un tall de salmó.
Bunyolet de bacallà farcit de pernil de gla. Nous pelades. Avellanes. Pa amb formatge. Un trosset de gorgonzola. Un palet de pa amb pernil i comença la festa del xerès. Prueba este, prueba el otro, torna a tastar aquest. La meravella, pel final. Trenta anys en barrica, fet a partir de panses. Arf. Urf. Poc recordo de després. Entre birres, vi i no sé ben bé què, uns fideus ultra picants amb gust a kètxup. I més postres de xocolata.
Aquest matí una macedònia revitalitzant i un rebuig absolut al temptador paio de la corbata verda de bodegas blablabla. No fos cas..

dilluns, 11 de maig del 2009

diari del meu estómac.

A les 11 he començat a ploriquejar per la botiga dient que tenia gana. El pastisser m'ha vist i em diu, jo tinc uns retalls de xocolata a l'obrador... i jo que dic arf, i gemego, i ell que riu, i que diu que me'ls guarda. Total, que avança el matí i l'estómac es queixa. Amb l'excusa d'anar al lavabo deixo una cua de clients esperant ésser cobrats i baixo a l'obrador. Ei.. que tens res de menjar? plisplis? (caradenenabona). Atenció: comença a obrir i tancar portes, un cop de ganivet per aquí, un toc de màgia per allà i em diu, mira, té. Primer això (un tros de pastís d'ametlles i taronja amb una làmina d'una mena de sacher fred de xocolata al damunt) i després això (magdaleneta de xocolata farcida de salsa de cacau). Arf!
Al cap d'una estona, i abans de sortir a dinar, endrapo una croqueta.
Dinar: mini amanida d'enciam, boletes de mozzarella, vinagre de mòdena i palets de cranc. I un mini ben and jerrys de plàtan amb anous i platanets de xocolata.
17:30: el col.lega que talla el salmó me'n dona un tros.
18:45: el pesadet es posa a tallar pernil de "bellota" i li dic que me'n doni un tros.
19:00: el pesadet no deixa d'endrapar. Li dic, tio, potser que paris. I em porta un mini sandwitx de patata amb pebre farcit de brie trufat. ARFSDGH
19:20: el pesadet talla més pernil i me'n dóna.
Mentrestant vaig picant ametlles torrades i palets de pa.
Al plegar m'enduc uns croissants i me'n menjo un mentre vaig cap al bar del costat. Allà prenc un sucdepinya.
Me'n torno cap al barri i al bar d'aquí prenc un bikini. Unes braves. Un altre croissant. Arribo a casa i em foto un tros de truita de patata. I dos peixets de xocolata.

Si me'n surto d'aquesta, ja no hi haurà res que pugui amb el meu estómac, em sembla..

dissabte, 9 de maig del 2009

Ella está limpiando unos cubiertos y se corta con el cuchillo. Entonces aparece él por detrás y.. no, no... Él está atareado en el restaurante, entrando y saliendo, y ella pasa un momento para ir al baño...
na. Tampoco.
Él está lavando unos platos y ella le pregunta si se puede lavar las manos. (bueno). Se acercan un poco pero con disimulo, él dice algo, ella se gira y pregunta, ¿qué..? y con el gesto de ambos encarándose las manos bajo el agua el cuchillo que él lava roza la piel blanquita de la mano de ella y empieza a salir sangre. Hostia, perdona, tia.. el cuchillo rebota contra el lavadero metálico cuando lo dejan caer, él ase su mano y la acompaña bajo el grifo mientras con la otra le acaricia la muñeca. Perdona, niña.. dice, y cuando hace rato que ha dejado de sangrar, siguen agarrados fuerte, sin mirarse, sintiéndose bajo el agua.
No. Demasiados rodeos.
Total, que trabajaban juntos, se enamoraron pero se evitaban mutuamente, él estaba casado, ella prometida, y un día dejó el trabajo y nunca más volvieron a verse. No se casaron ni tuvieron un encuentro furtivo en el almacén ni siquiera se robaron un beso. Nada.

I m'encanta
quan el meu cap ve
i em regala pastissos de taronja
xocolatines
galetes de mantega
o crema de formatge manxec

dimarts, 5 de maig del 2009

Una mica de fronts arrugats
una mica de malsons
una mica de mala llet

Un polsim de safareig
un xic de formatge ESPECTACULAR
un bastant de grips diverses

Una mica de carquinyolis
una mica de traició
una mica de desengany..

Un polsim de discussió
un xic de riure
un bastant de trucades inoportunes

Una mica de tot
i una mica de res

sol espatarrant
i no tinc festa fins divendres
(que farà núvol)

diumenge, 3 de maig del 2009

diumenge
sense saber com ni per què
et trobes servint sardines en escabetx
i esquivant les branquetes de romaní
mentre escoles l'excés de suc
en un recipient per a microones
enlloc de ser a la platja
tenir un nòvio
o fer
diumenge.

Érase una vez un hombre honesto, fiel y dedicado
Érase que se quitó el anillo de casado.

(Fin)
(O comienzo del fin)