uneixo les pigues de la teva esquena
fent un traçat que travessa costelles
les ombres del sol violent de mig vespre
també hi diuen la seva
no és l'alcohol qui parla
som nosaltres.
una, dues, deu milions
petites, grosses, botorudes
dolces, salades, amargants
fosques o claretes
i, sobretot,
quan t'alces un xic, em mires per damunt l'espatlla
i em dius, què, ja acabes?
i la piga de sota el teu ull dret
fa un saltiró
i em besa els llavis.
dijous, 5 de febrer del 2009
3x1 = incontinència verbal d'imatges somiades
pensó Berenice el 2/05/2009 11:59:00 p. m.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada