Callvuquirque

dimecres, 20 de febrer del 2008

Crec que mai havia passat tantes hores
mirant algú als ulls

(avui he vist que havia fet un pilonet
amb un munt de cèntims que jo tenia damunt la taula...
i m'ha entendrit.
Estic fatal).

8 comentaris:

NeoPoeta ha dit...: Mirar a algú als ulls és tan maco...; 20 de febrer del 2008, a les 23:52
Anònim ha dit...: Mirar algú als ulls és terriblement incòmode, et preguntes que en deuen opinar, que els estiguis mirant tant, i tampoc saps si els has d'aguantar la mirada contínuament així que els hi acabes mirant la boca però això és desconcertant per un mateix i aleshores els hi mires el nas i et sembla surreal i t'imagines vídeoclips de Franz Ferdinand sobre anatomia, constructivistes i gent parlant de coses rares.

:<; 21 de febrer del 2008, a les 4:10
Vier ha dit...: Era una competició de resistència visual o què? No heu acabat amb els ulls secs?

Diuen que si mires els ulls d'algú el temps suficient, aquests acaben per canviar de color. Jo no ho he aconseguit mai, però.

És bonic que t'entendreixis, pensa que et podria haver fotut els cèntims :P; 21 de febrer del 2008, a les 9:52
Red Pèrill ha dit...: Lo xungo és quan us esteu mirant als ulls, casi no pots aguantar, tot flipat,i de cop et diu: Perquè em mires aixi? Com et miro? Raro... ¬¬

Sentir-se gilipolles és poc...; 21 de febrer del 2008, a les 16:38
sergisonic ha dit...: Els teus ulls van saber veure més que un simple pilonet de centims. O no?

Cuida't, petons,; 22 de febrer del 2008, a les 21:11
kena ha dit...: neopoeta sa... bé, ho és mirar i no avorrir-te, no cansar-te.. mirar pel simple plaer de mirar, i comunicar-se amb el parpelleig o la brillantor de la pupil.la.. (que n'estem de nyonyos, mygod)

ie depen de la situació.. aquestes mirades d'ulls no molen.. jo parlo de les mirades d'esgotament, sense paraules, quan aquestes no calen.. quan et passes hora i mitja mirant una mateixa piga i imaginant-ne formes..

vier les llàgrimes resolen lo dels ulls secs.. i sino sempre hi ha col.liri.. a més, ningú ha dit que no es pogués parpellejar :P
no me'ls ha fotut, no.. al contrari.. vai trobant "pesos" per la casa.. xD

red jajaja si això és molt xungo... o els què passa? res.. com que res? res! va, diga'm que et passa.. que no em passa res, coi! joder, pero no em parlis així! com et parlo? puf.. deixa-ho.. no digam, què passa? res..
argh xD jajaja

sergi sa...... snif :P; 23 de febrer del 2008, a les 12:25
bellosoli ha dit...: c'est l'amour!; 23 de febrer del 2008, a les 20:35
Anònim ha dit...: No sé, és allò de l'aeronàutica i la trajectòria parabòlica.; 24 de febrer del 2008, a les 23:08

Publica un comentari a l'entrada

dimecres, 20 de febrer del 2008

8 comentaris:

de tant en tant trec el nas per ací

El zoo

Il·lustradors

Anteriorment...