dijous, 14 de febrer del 2008



Marxo al cine i hores després de tornar a casa m'adono que m'havia deixat aigua escalfant..
Em fico a la dutxa en roba interior i em rento sense sabó..
Passo com vint minuts desesperada buscant les ulleres que duc posades..
Em vénen i van els mals, l'un darrere l'altre..
M'agafen atacs de fam i de desgana..

En menys d'una setmana serà aquí i jo no sóc capaç ni d'obrir el photoshop sense que se m'entrebanquin els dits... :S

I no, no és un post de SantValentí, tot i el cor.. per mi encara és dimecres.. pel 14 febrer millor això.

5 comentaris:

Déjà vie ha dit...

wapiiiiiiii us trobo a faltar!!!! ptonets dsd mexic

Sergi ha dit...

Potser és per això que estàs tan despistada, perquè en menys d'una setmana serà aquí.

kena ha dit...

déjà he rebut la postaleta de les nineeees... :D ta al rebedor, és el primer que un veu a l'entrar (a més del desordre i trastos varis xD)
per aquí tb se't troba a faltar.. no hi ha ningú que em desmunti racionalpsicològicament les meues teories de l'amor.. (ejem xD mai ho oblidaré, teloadvierto)... de totes maneres.. en breu es veurà el què............
....... i necessito que tiguis a tiro de teléfono, així que fes el favor de tornar aviat, nena, que mexic estarà molt content amb tu però no hi ha flexicocos, a que no¿??
besiiiis

xexu exacte....
però no deixa de ser perillós dixar-se el foc encès durant hores..... ficar-se a la dutxa vestida o no trobar les ulleres no és tan greu... però fijo que em dixo les claus dins de casa qualsevol dia d'aquestos... o surto en pijama a passejar el gos!

NeoPoeta ha dit...

Aquestes petits pèrdues de memòria, aquestes tremolors idiotes, els somriures inconscients i algún que altre sospir, més que grans rams de roses, sopars d'espelmes aromatitzades i altres tòpics estúpids són realment l'amor.

NeoPoeta

kena ha dit...

que bonic això que dius, neopoeta.. em sembla que tens raó...