Va ser un estiu torturat
però màgic
fregadisses sota l'aigua
amb el sol cremant-nos ja la pell
Mirant-lo quan dormia
amb el cap damunt la sorra
O aferrada a la seva esquena
cavalcant la moto
Ho deso tot, ben plegadet
dins el calaix dels records
que mai s'esborren.

i les bales de palla rodolaven
no sota el sol roent
sinó sota fines volves de neu
i vent glaçat
i no hi havia eco perquè ningú parlava...

u de febrer
colló, com volen els dies
2010
ja fa gairebé any i mig que vaig tornar
i encara no hi sóc tota
(potser mai hi seré)
encara que de fet
sóc la mateixa
sols que ara amb màquina de cosir
i més xinès al cap..