dimarts, 2 de juny del 2009


N'hi ha que s'allunyen
n'hi ha que marxen per una estona
i s'hi queden per sempre.
N'hi ha que els fas fora
i no proven de tornar a acostar-se.
N'hi ha que per més que ho intentis
no es desenganxen.
N'hi ha que mai hi són
però sempre hi seran.

N'hi ha pocs
però són bons.

Recuperant imatges d'un estiu molt llunyà en un estiu molt present i del que penso fruïr al màxim..

3 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

Jo de gran vull ser com tu :D

Berenice ha dit...

i jo com tu i que em regalin el que a tu pels meus cumples :P
jajaja
petó, bonica..

Déjà vie ha dit...

bello!! m'agradat. ;)