uneixo les pigues de la teva esquena
fent un traçat que travessa costelles
les ombres del sol violent de mig vespre
també hi diuen la seva
no és l'alcohol qui parla
som nosaltres.
una, dues, deu milions
petites, grosses, botorudes
dolces, salades, amargants
fosques o claretes
i, sobretot,
quan t'alces un xic, em mires per damunt l'espatlla
i em dius, què, ja acabes?
i la piga de sota el teu ull dret
fa un saltiró
i em besa els llavis.
dijous, 5 de febrer del 2009
3x1 = incontinència verbal d'imatges somiades
pensó Berenice el 2/05/2009 11:59:00 p. m. 0 opinan
i de sobte
un quadre que es converteix en finestra
puges a l'ampit i saltes
i t'acostes
sobrevolant les fagedes i els llacs blau 513
mirant de reull el sol groc caca d'oca
i la gavina que, fora de lloc, té el bec en una perspectiva errònia
i li esborres el cap, i les potes
i esborres els faigs i el blau 513
i el 537
i només queda la finestra
ja envellida
i jo
nua
i el teu sexe
pensó Berenice el 2/05/2009 09:22:00 p. m. 32 opinan
dilluns, 2 de febrer del 2009
Hi ha dies marmota
i dies productius.
Sense que serveixi de precedent
avui és un dels segons.
Enllestir temes
i tancar portes
per a que se'n puguin obrir de noves.
(Ah, i per fi
visita al gimnàs
- o a la piscina i
circuit de spa :D)
pensó Berenice el 2/02/2009 04:01:00 p. m. 3 opinan