diumenge, 6 d’abril de 2008



Les parets comencen a buidar-se d'elefants, campanetes, espelmes i estels de colors..
Apareixen coses que creia perdudes, que havia oblidat
Començo a desar coses que ningú ha tocat del seu lloc des que em van donar les claus.
I ric al veure totes les coses que encara no he fet
Com arreglar la finestra o acabar de pintar l'Arale de la porta del lavabo
O dibuixar flors al test de les margalides..
Coses com treure la "moqueta" fastigosa
Penjar bé la làmpara de l'habitació o llençar l'estanteria blanca.
El desordre comença a minvar per necessitat
I jo ric
per primera vegada en veure
que m'han cobrat els 612 euros de lloguer
perquè són els darrers 612
I ja no cal que passi l'aspiradora
ni netegi l'altell
o pinti les portes.

9 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

Espero que no abandonis el blog quan abandonis la teva terra... ^^

Em fa feliç que siguis feliç

Déjà vie ha dit...

apuf apuc cada s'apropa mes, eh? jo tb ho noto buscant beques. :S

kena ha dit...

neopoeta la meva blogsfera es va desintegrant poc a poc, possiblement el tanqui.. però no per ara.

déjà sí, certament, sembla mentida però en poc més de dues setmanes m'hauré des-independitzat i seré gairebé a mig camí entre el present i el futur.. ;)
s'acosten canvis.. ens fem grans, bonica :P

ie ha dit...

Doncs jo l'únic bo que he tret de viure fora de Barcelona és adonar-me que el 80% de gent obsessionada amb deixar la ciutat acaben o fatal, o tornant, o amb els seus fills tornant, o tot plegat :/

espero que a tu no et vagi igual de malament

kena ha dit...

ei, ie qui ha dit obsessió?
a mi m'agrada la meua ciutat.. amb els seus pros i contres, però m'agrada. Marxo per necessitat i amb la ferma decisió de tornar-hi en un futur no molt llunyà!
Tu ets del 20% restant o has acabat fatal (obvi en quant a salut mental xD), tornant o amb fills tornant o tot plegaT?

Vier ha dit...

Uix, quin oi fan les moquetes, sempre s'omplen de merda!

És curiós, et desindependitzes per independintzar-te per dependència sentimental :)

Unknown ha dit...

Doncs avui he somniat amb tu! Te'n faria cinc cèntims, però la veritat és que ha sigut prou complicat i costa recordar-ho.

En fi, en referència al post, fora de Barcelona no s'està malament: és més, hi ha molta gent que hi sobreviu sense problema.

kena ha dit...

Vier quin oi, diu.. doncs no voltis gaire per hotels de xile perquè la moqueta és símbol de confort (ecs, estic amb tu, jo) i l'entaforen a tot arreu.. "criaderus" d'àcars!
mmm només em falla la dependència sentimental, del teu llistat :P no hi estic del tot d'acord.. però sí que és un caos d'independència, tot plegat!

guillem home això és com allò q sempre fot mon pare de.. "ah, hi ha una cosa que t'agradaria saber però no te la puc explicar"........ agh! ara em dius què has somiat!!!

au, petonets.. i sí, sobreviure espero fer-ho :P

Unknown ha dit...

Uhm. Barcelona, Sis-cents, pis compartit i recordo ben poca cosa més, suposo que una mica com el teu pare. :P