diumenge, 1 de juny de 2008

Marta.

Tot i que plovia, la Marta no pensava renunciar al seu primer dia de primavera.

Va calçar-se les sandàlies de taló blanques, va pintar-se els llavis de vermell i amb els seus texans tallats a ran de galta va sortir al carrer remenant el cul i desafiant la pluja.
------------
Avui s'ha fet de nit dues vegades. La primera, quan vam tornar de festa i em vaig quedar fregida al sofà. La segona, quan m'he llevat, m'he fet un cafè i m'he assegut a la seva cadira, al menjador. Se sentien uns esbufecs a la nostra cambra, deu tenir un malson, he pensat. Així que deixo la tassa de París amb el cafè soluble damunt les estovalles plenes d'engrunes i m'aixeco i m'hi acosto. Poc a poc he obert la porta, i he vist que rebregava els llençols amb els peus, que donava voltes.. M'hi he acostat per acaronar-lo i m'he trobat acaronant una noia de no més de vint anys, amb els cabells vermells i el rímel corregut per les galtes. Ell dormia plàcidament al seu costat. He decidit adoptar-la, demà compraré la gàbia.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Un pit-roig?

Déjà vie ha dit...

la foto mola molt i lo de avui s'ha fet d nit dues vegades em sona d'un relat d l'aula, oi? :P

kena ha dit...

guillem ben trobada...
tot i que més que un pit-roig era un cap-roig, em sembla...

déjà més o menys... crec que allò era "hoy amaneció dos veces".. però vaja, per l'estil, sí, és mig plagi...
la foto no és plagi :P era el meravellós escenari de la darrera sessió de fotos :P