dilluns, 2 de juny de 2008

Beatrice.

Beatrice somreia mentre acaronava l'home que jeia al seu costat. Aquest respirava lenta i profundament; hauria pensat que dormia de no ser pel lleuger tremolor de les parpelles i l'agitació de les pupil.les amagades, a l'aguait del que podia passar. Ella resseguia la seva barba, s'aturava damunt els llavis i seguia fins la gola, el coll, la nuca.. passejava els dits juganers i tendres per aquella pell prohibida, enroscava les mans en la seva cabellera fosca, en un llit massa desfet a les dues de la tarda. Què faré sense tu, pensava, i les carícies s'enfortien i es tornaven retrets. No marxis, li deia, sense obrir la boca ni pronunciar cap so.

Beatrice ja no somreia, i l'abraçava fort, ben fort. Ell va obrir els ulls i va tornar-li l'abraçada mentre enfonsava el nas en els seus cabells embullats per sentir-ne el perfum.
Les seves mirades van creuar-se, i va ser inevitable que desemboqués en un petó tímid primer, després curiós i finalment amb fúria es besaven Beatrice i l'home que s'estava amb ella aquella tarda de primavera folla.

Beatrice suspirava. D'empeus al lavabo esborrava de la seva pell el rastre de l'home que havia jegut al seu costat. No sense dol, esbandia l'olor de mascle mentre intentava pensar en el que més li convenia.

L'home que l'estimava jeia sol al llit, que estava massa desfet a les tres de la tarda, tot i ser primavera.

4 comentaris:

Vier ha dit...

Pobre Beti, últimament et veig una mica Bukowski. Les fotos em fan molt bé, però. Especialment la dels pantalonets :)

kena ha dit...

mmm pseh bukowksi fa temps que el tinc abandonat, però tot pot ser, vaig fullejar-ne poesia l'altre dia a la llibreria..
et fa molt bé la foto dels pantalonets?? xD

Vier ha dit...

Sí, tia, així puc imaginar qualsevol mossa lluint-los. Uf, és que els pantalonets són de lo milloret que hi ha :)

Déjà vie ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.