divendres, 21 de març de 2008

3 comentaris:

bellosoli ha dit...

ai, no m'hi facis pensar encara més que darrerament em té (estranyament en mi) capficat això de que algun dia ja no hi seré, seràs, seran... no hi serem tots plegats...

NeoPoeta ha dit...

M'encanta la petita poesia (perquè, en el fons, és poesia) que ahs escrit... és fantàstica!

kena ha dit...

bellosoli no val la pena capficar-s'hi perquè hem perdut la partida abans de jugar-hi.. ;)

neopoeta veure en directe aquest taüt no era tan fantàstic... estava obert.. com tots els del voltant.. i la olor.. puajs... :S