dijous, 6 de març de 2008

14 comentaris:

Vier ha dit...

/_\

Un triangle amorós, que en diuen. Marro, marro!

NeoPoeta ha dit...

Vaja...

Aquestes històries difícilment acaben bé..

XeXu ha dit...

Doncs jo continuo anant igual de perdut, però començo a veure alguna cosa estranya. Sigui com sigui, em sap greu. Esperem que remuntis aviat.

kena ha dit...

nanana estem de remuntada
mireu com d'amunt arriben les branques dels arbres!
evidentment els triangles de les bermudes són complicats, però el pitjor ja ha passat..

Resumint:
Jo sóc A, conec el B, any i escaig compartint la vida. Anem a Xile. Conec a C, el seu amic. Me'n "enamoro". Ho deixo amb B. Xerro molt amb C. Ve C. Estimo, discuteixo, faig l'amor amb, m'acabo d'enamorar de C.
C em proposa que ens casem. Em convida a viure amb ell. I altres coses.
C torna a Xile.
A s'ho planteja.

millor? o ho he enrevessat més?

Déjà vie ha dit...

mes val que a vingui a dinar amb déjà aviat absn d liarla mes. :P

kena ha dit...

sasasa
la meua salut mental et necessita, déjà... però crec que la decisió està presa..

mmm o no...
mmmm... sushi!

PD. no era sopar vas dir, al final?¿

Anònim ha dit...

ciertamente de película...

Anònim ha dit...

Al japonès de Macià et claven i el sushi no es fresc, però els divendres a la nit mola per qualsevol raó. A més sóc macarra i agafo el tram. Mai he agafat el tram borratxo.

Anònim ha dit...

També: New Order molen més que Olé Olé (per allò de "bizarre love triangle".)

De fet és que Olé Olé eren una merda, però sonava descollonant ficar-los pel mig.

Anònim ha dit...

De fet, el technopop en castellà dels 80 fa pudor d'aixella suada a través d'una malla rosa, en pla anunci de llet desnatada.

NeoPoeta ha dit...

si, molt clar.

Ostres... doncs no se que dir-te, noieta!

kena ha dit...

misao de peli de terror, si supieras los detalles.. xD

ie com saps que preteniem anar a macià???? al final vam nar al'oriental, que no sé si és més bo o més dolent (no vai poder dormir n tota la nuit) però el menjar vé amb barquitos i has de "pescar"els plats quan passen flotant a l'aigua.. com qui pesca patitos grocs a la fira i a la panxolina hi surten premis...

neopoeta de vegades jo tampoc sé què dir-me.... :P
tonets

Anònim ha dit...

És que jo hi vaig molt, al de Macià! El districte de Les Corts és acollonant, com a mínim hi ha 7 japonesos: els 2 de l'Illa, el de Macià, el d'Av. Sarrià, els dos de Tarradellas (com pot ser que n'hi hagi 4 bàsicament al costat!), el de Numància i el de Carles III, i segur que n'hi ha algun més!

Com mola això dels plats-ànec!!

bellosoli ha dit...

mmm... sabent això... jo no et presentaria a cap amic!!! (sí, sóc covard, ho se!