dimarts, 26 de febrer del 2008

- Jo crec que la reunió era a les dotze.. t'hauries de llevar..
- Nooo.. 12:30!! encara tinc temps.... (aquell somriure..)
Utilitza arguments tan convincents.. i a més, és ell i no jo qui té la reunió, així que au.. xD

Són gairebé les dotze.. "me'n vaig a dutxar".. sí.. hauries de córrer pq no arribes ni volant... uhm.. a veure.. (mira l'agenda... estampida). Crit a la dutxa (cony, està bullint!!!) es fa un embolic amb la corbata, l'armilla gairebé l'estripa al posar-se-la tan depressa.. somric en veure com neteja les sabates tot i la pressa.. encenc una cigarreta, vestida tan sols amb una samarreta de tirants i ratlletes de colors... miro les ungles blau metalitzat, diu que no li agrada el color.. a mi m'encanta..
El miro. Li queda tan bé l'americana i la camisa blanca.. mmmmm

Surto al balcó, però abans m'embolico amb una tovallola neta... el gos treu el caparró per entre les barres de la barana, i tots dos mirem avall, jo mentre acabo de consumir la cigarreta, ell mentre gemega com un presagi, com si sabés que d'aquí poc marxarà i no tornarà...

S'allunya carrer avall, saltironejant, com si així arribés més depressa.. em miro les ungles, blau metal.litzat... i penso en la proposta de l'altre dia.

[costa tan poc acostumar-se a les coses bones...]

12 comentaris:

Vier ha dit...

Mmmm, aquí hi ha gat amagat, l'hora de publicació són les 11:59. O bé penses en AM/PM i el teu home tenia una reunió a les 00:30 d'avui, cosa que el convertiria en un ferm candidat al vampirisme; o bé aquests fets són d'un dia anterior; o bé t'ho inventes tot. Avui tinc el dia detectivesc :)

Les coses bones molen mil. Sigueu feliços!

Anònim ha dit...

Fumes un altre cop?!

Felicitats per la felicitat de la que sembla que gaudeixes últimament.

Jo m'he deixat això de les Reunions i torno a ser per Barcelona. Si un dia t'aburrexies i vols fer un tè, ja saps. Truca'm quan vulguis perquè jo estic sempre aburrit. :)

kena ha dit...

pq l'he escrit just després d'apagar la cigarreta i posar-me els pantalons.. xD just quan ell anava cap a la reunió de les 12 del migdia, com ja he dit, arribant tard, estimat Watson.

kena ha dit...

i ex machina la felicitat, quan té data de caducitat, pot ser terrible...
t'atruco later i tetegem namica..

Déjà vie ha dit...

mmmmm oloro a color de rosa, volo per cotonets de sucre i m'encanta q segueixi aixi. Tot dins l'esperat per part meva. ;)

Vier ha dit...

Aps, havia entès que ho deixava per les 12.30 :P

El blau metalitzat et fa bé, el tabac no.

Jordi Casanovas ha dit...

un post vital per posar-me de bon humor... gràcies

Sergi ha dit...

Però al final ha arribat a l'hora o no? Suposo que no. Però és clar, amb aquestes propostes que et fa, si estava al llit amb tu, qualsevol s'aixeca!

NeoPoeta ha dit...

Que maco, que maco, que maco!

Saps que d'això se'n diu felicitat? Que bonic... digues que si! Però si és com una pel·lícula romàntica!!

Un petó!

Red Pèrill ha dit...

jO NO COMENTO, QUINA RESponsabilitat tenir la possibilitat d'influir aixi en la vida d'un desconegut!

..

~~

¬¬

Anònim ha dit...

Doncs jo necessito una lampada més eficient.

aquest post és sabonets de propaganda

kena ha dit...

déjà ara olores colors? nenaaa.. que et vas fotre algo més que chili, a mèxic? xD
demà xuxi??
cotonets de sucre no sé, però tinc un empatx de xocolata...

vier mmmm no havia pensat que fos terapèutic, el blau metal.litzat, però mola. Avui m'han dit que el blau metal.litzat és més de prostituta que el vermell italià, per a les ungles.. mmm..

jordi me'n alegro :P al menys que la desesperació d'uns serveixi d'alguna cosa als altres.. xD

xexu no pas. A sobre diu que es va aturar a comprar-se una xocolatina perquè tenia gana. Sóc feliç perquè he descobert que hi ha gent més impresentable que jo :P
i sa.. jo tpoc m'hauria aixecat :P

neopoeta els "sí" fan por xD
però sí, deu ser amor que t'entendreixi una americana i una corbata penjades a la TEVA habitació...

red la influència sempre és relativa... a alguna cosa, però relativa.

ie lampada? com lambada? o més aviat com làmpada?
els sabonets de propaganda molan però alhora fan oi, si n'hi ha en excés. No saps què fotre amb els embolcalls, al final.