Callvuquirque: "La Soledad"

divendres, 15 de febrer del 2008

"La Soledad"

4 comentaris:

NeoPoeta ha dit...: Pobre peix, sempr dant voltes a la mateixa peixera buida, sense ningú més...

De tant en tant algun rostre deformat (per el vidre, eh?) se li acosta o un dit pica al recipient... però el peix se sent sol.

Afortunadament, al cap de 3, 2, 1...
El peix neix de nou.

NeoPoeta; 15 de febrer del 2008, a les 13:56
Sergi ha dit...: Està solet, però és tan mono... i té sort d'oblidar-ho tot de seguida com diu la NeoPoeta.; 15 de febrer del 2008, a les 17:31
kena ha dit...: neopoeta de vegades no t'agradaria tenir memòria de peix??..
suposo que amb la planteta no se sentia tan sol.... va morir, pobre.. tanta por que em feia que morís de sobredosi de menjar i crec q va morir de gana...

xexu oi que era ninic?? ens el van regalar dins una ampolla fontvella... xD
per sort no deuria recordar-ho gaire temps ;); 15 de febrer del 2008, a les 23:25
Red Pèrill ha dit...: Ho anava a dir, però se m'ha adwlantat la Neo-punk, el peix no té records, ergo no té dolor (ni res de res)...; 18 de febrer del 2008, a les 1:42

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)