Mentre fan anuncis a una tele massa vista últimament, 
rebusques pels calaixos i estanteries llibres i objectes als que pots
renunciar.
Sel.lecció antinatural de tot allò del que pots prescindir, sacrificis en favor d'una promesa de la que potser comences a dubtar.
I mentre dubtes, del calaix de la tauleta de nit en surt un paper del 26 de febrer, una nota escrita depressa, que diu:
"els dies passen, fugaços, les hores s'escolen entre els dits.. m'agradaria aferrar el temps, guardar-lo dins la mà i quedar-me congelat als teus braços per tota l 'eternitat.. no vull separar-me de tu mai més"

I t'aixeques, mires al teu voltant, i t'adones que dubtar no té sentit. Has pres una decisió. I només tu pots saber que realment valdrà la pena.

cocorosie

He vist això a casa en Vier i no he pogut evitar jugar amb el Motivator, menys feina que el Photoshop :P

Haver de prendre decisions de vegades és una merda.

Mentre  lluitava amb el quatrepotes perquè deixés anar el que duia a la boca (obviament he perdut), una cosa peluda i gris que he resat pq no fos un ratolí  (tot i que no sé resar) se m'acosta un noi amb cara de perdudíssim, un ram de flors a la mà i les gotes d'aigua que començaven a caure perlant el vidre de les ulleres de tots dos... em pregunta, "el carrer badal?" no he rigut perquè hauria estat de mala educació, a més m'ha fet pena, però m'ha recordat a mi, que sempre em perdo allà on vaig.. i m'he imaginat a la noia del carrer badal esperant-lo amb un somriure, pensant que és un desastre, que sempre és perd, i desitjant que li dugui algun regal, com una planta o un ram de flors..

nyam

Salía contenta de una pseudoentrevista de trabajo con complejo de futura millonaria (ja!) y he decidido darme el lujo de un paseo por el Caprabo. He comprado las pipas saladas más caras que había, dos (dos!) paquetes de palomitas para microondas (menudo lujo! se acabaron las vacasflacas), plátanos (de esos de los anuncios paranormales) y sabanitas de queso (paquete grande, ohmygod, bikinis para tres semanas!). Y he pasado por la sección bollería, he visto las QuéPalmera ahora buenísimasdeblanco y los donutsbombónblanco, de ese anuncio de gente tan guapa y multicultural y sexy comiendo donuts. Me he dado cuenta de dos cosas: tengo que desintoxicarme de Tv y hace como seis años que no como donuts. Y he pensado que si además te vuelves guapo, qué leches, un día es un día. Y venga derroche, compré paquetito de cuatro donuts bombónblanco. Al llegar a casa me he dispuesto a practicar un suicidio efectivo a base de colesterol. Pero el tercer dónut me ha costado horrores... y el cuarto ahí está, con el cuarto no he podido.
Ya no soy lo que era, snif. Ens fem grans.

Pd. Creo que jamás de los jamáses podré hablar con mi madre x teléfono sin acabar discutiendo.
Pd2. Tengo anécdotas graciosísimas sobre uno de mis actuales trabajos freelance y no puedo contárlas porque infringiría la ley. Mier.
Pd3. Estos de los e-tickets y compra por internet es peligroso. Cuando te da un pronto, puedes hacer algo jevi.

no acostumo a fer publicitat però parlant de donuts, aquestos em ténen el cor robat...

M'arriba un email. Que ha comprat una mena de "clasificados" i aquesta setmana començarà a buscar. Que primer vol saber si em semblen bé tres habitacions, al costat del metro, amb gimnàs i piscina aprop, llum natural...

Que no se'n adona que l'únic que m'importa és que ell hi sigui dins?

(i el gimnàs i piscina estan bé però tots sabem que després de matricular-se, anar-hi gaire un no és que hi vagi... :P)