dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi.
Sobredosi de sol amb una coronita tèbia i un bar de xalats en molt bona companyia. Sol fins l'extenuació, perles de suor pertot arreu, roba que s'enganxa, plaer infinit de sentir la pell socarrimant-se després de tant de temps. Un breu passeig entre llibres, una estona de tren, un dinar a base de fruites i teatre. Teatre fins plorar, amb molt, molt riure. Cames infinites, el gall i la gallina, perles i diners. I després? després una excusa barata, molt barata i innecessària, tant com les declaracions d'amor infinit des de l'altra punta del món.
J'en ai un peu marre, i a sobre, el llibre que mhe comprat, un frustre.
Sort que demà ja no és sant jordi..

1 comentari:

NeoPoeta ha dit...

Pedo, ja m'ha arribat el llibre! :O El de "Perdona si te llamo amor"... em sembla que serà una nyonyeria però m'agradarà, que estic en una època nyonyosa!

Però tu tranquila, el dia de sant jordi la solteria, els desenganys, les ruptures i les excuses fan més mal perquè tenim la sensacio que ha de ser un dia especial però tranqui... No ho és! És com qualsevol altre :) Així que un altre dia serà millor ;)

Besets, pedito!