dimarts, 22 d’abril de 2008

welcome to my (surreal) life

M'he passat al matí jugant al tetris amb llibres. Si un no vol pagar una milionada per una trista capsa de cartró, ha de recollir el que trobi, cosa que ha comportat que la majoria de capses de que disposo siguin molt estretes i profundes. He hagut de prioritzar, esclafarem el "principezinho" a canvi de que la poesia de Bukowski arribi sana i estàlvia... un llibre de cuina tailandesa en diagonal amb la capsa d'insígnies comunistes esperant no ser esclafada..

Després una visita de l'ex, esquivar petons, intentar desfer-se d'abraçades, una mica d'emoció i força mala jandi.

He dinat uns fideus xinesos crus amb salsa curry bullint, i una resta de "pelotazos".

Visita al mercadillo casolà amb ma cosina i correcuita cap a xinatown. He estat dues hores asseguda en un banquet de fusta a l'entrada d'una botiga d'aquelles anomenades "el xino" o "tot-a-cent", encara que ara vagi tot amb euros, el costum.. Sí, jo era la catalana enmig de quatre adults xinesos i un microxino dient-me "pipi" i "coche" i "chi-ché" i mil històries més que el meu rònic xinès no podia arribar a captar. Dels adults, ni el pipi ni el coche. Només riure i riure (ells). Jo, cara de pòquer (xinès).

Més tard he estat redactant "la empleada manejaba correctamente las herramientas, realizando un corte preciso y sirviendo dos filetes del mismo grosor"... apassionant, oi? doncs multipliqueu-ho per 20 informes que encara tinc pendents.

Després m'he barallat una hora amb un collaret de llavors de l'Amazones, he intentat ficar una càpsula d'omeprazol dins un cub de carn de "pavo" en salsa, i he passejat el gos per una plaça on les gitanes que demà vendran roses muntaven els pseudo-ramets, i un improvitzat mecànic seleccionava peces de no sé ben bé què.

Sí, estic a l'atur, però ha estat un dia esgotador!

2 comentaris:

Vier ha dit...

Feies servir cartrons de tabac o què? Algun dia, el cartró serà més car que el petroli, però només perquè d'aquest últim ja no en quedarà :P

mala jandi xD Coneixes molta gent que usi aquesta expressió?

Per què seies amb els xinesos? Esperant ta cosina? O fent amics?

Els dies moguts molen :)

Red Pèrill ha dit...

Divertit això de ser un microxino jajaja...