.... ben aviat!

i de sobte
estava en un vaixell
dirigint-se a un horitzó
que ni tan sols sabia
si volia descobrir

i tot llegint articles en anglès
per a fer una PAC
descobreixes que existeix
l'obesitat tipus pera
i l'obesitat poma
(curiós)

Avui estic de rodríguez. Productivitat al 23%. No hi ha com tenir tot el temps del món per davant per deixar-lo gotejar minut a minut, regalimant per les parets mentre perds el temps pensant què pots fer. Fins que ja és massa tard per fer-ho. Jo funciono millor quan me'n vaig a dormir a les tantes i em llevo de matinada. Aleshores faig pastissos, cuso cosetes, miro sèries i escric cartes. I menjo pizza (freda, que és més bona).

Però així no hi ha qui s'aixequi del sofàllit. De la meva casa nova. Del saló gegant amb grans finestrals, passadís minúscul, llit a la torreta amb vitralls a tot arreu. L'olor de sàndal pujant del pis de baix i terrasseta oberta deixant entrar l'aire...

Ai, no, si encara no tinc pis. Ai, no, que ni tan sols un petit sou.

Bé, seguiré fent llistes imaginàries del que no faré avui...

Va ser un estiu torturat
però màgic
fregadisses sota l'aigua
amb el sol cremant-nos ja la pell
Mirant-lo quan dormia
amb el cap damunt la sorra
O aferrada a la seva esquena
cavalcant la moto
Ho deso tot, ben plegadet
dins el calaix dels records
que mai s'esborren.

i les bales de palla rodolaven
no sota el sol roent
sinó sota fines volves de neu
i vent glaçat
i no hi havia eco perquè ningú parlava...

u de febrer
colló, com volen els dies
2010
ja fa gairebé any i mig que vaig tornar
i encara no hi sóc tota
(potser mai hi seré)
encara que de fet
sóc la mateixa
sols que ara amb màquina de cosir
i més xinès al cap..

i és dia 31
d'aquí unes horetes
serà l'any vinent
se suposa
que has de fer una valoració
i festa grossa
però el que realment et ve de gust
és llogar una peli
i anar a dormir d'hora
passant de raïm
i shows de purpurina a la tv.

(doncs jo penso fer-ho
ja ho celebraré demà)

He estat quatre dies
enmig de muntanyes
trepitjant neu i tifes de vaca;
veient senglars
abelles, llenya;
esmorzant torrades amb llonganissa
al costat de la llar de foc;
dormint amb l'estufa encesa
i sobreoxigenant-me.
És a dir,
no-res,
però sí-tot.

quan començava a perdre la fe en la humanitat
o al menys en la humanitat que matina
i m'obria pas entre la marea de males cares
un nen diu:"hola gosset!" mentre la mare l'estira,
però ell somriu
mirant el gos,
i un altre
escolta atent al pare o avi
que li explica la història dels tres porquets.
Així que arribo a casa
robo el diari a un veí
i perdo el temps una mica, no fos que arribés puntual