nou any

Entre trasbalsos, febrada, mocs i maldecaps

certa estabilitat, de ben segur passatgera,

en l'ambient gèlid de París.

Crec que un bon propòsit

seria tancar un nou blog

(una pena, que l'era del fb hagi acabat

amb molts d'ells)

i dedicar més estones a un altre text

que fa temps demana ser revisat i acabat d'editar

(i publicat)

Ja ningú treu les escombraries

i no hi ha cartes a la bústia des de fa mesos

Seria bona idea tancar el xiringuito

però sé que n'acabaria començant un de nou

bé

de moment el propòsit serà començar l'any

amb la menys febre possible

podent respirar pel nas

i veure, això sí, només per la tv

(presencialment em glaçaria)

les no-campanades a la tour "efiel".

Petons i petones

a estones.

Los post-its se marchitan
en el lateral de la estantería
de madera
el papel, antes azul,
amarillea
se retuerce en las esquinas
y el pegamento se reseca.
Con un ligero soplo de aire
crujen
la tinta se empieza
a desvanecer.
El libro que tenía que ser
muere
en un aborto espontáneo
de varios meses.

.... ben aviat!

i de sobte
estava en un vaixell
dirigint-se a un horitzó
que ni tan sols sabia
si volia descobrir

i tot llegint articles en anglès
per a fer una PAC
descobreixes que existeix
l'obesitat tipus pera
i l'obesitat poma
(curiós)

Avui estic de rodríguez. Productivitat al 23%. No hi ha com tenir tot el temps del món per davant per deixar-lo gotejar minut a minut, regalimant per les parets mentre perds el temps pensant què pots fer. Fins que ja és massa tard per fer-ho. Jo funciono millor quan me'n vaig a dormir a les tantes i em llevo de matinada. Aleshores faig pastissos, cuso cosetes, miro sèries i escric cartes. I menjo pizza (freda, que és més bona).

Però així no hi ha qui s'aixequi del sofàllit. De la meva casa nova. Del saló gegant amb grans finestrals, passadís minúscul, llit a la torreta amb vitralls a tot arreu. L'olor de sàndal pujant del pis de baix i terrasseta oberta deixant entrar l'aire...

Ai, no, si encara no tinc pis. Ai, no, que ni tan sols un petit sou.

Bé, seguiré fent llistes imaginàries del que no faré avui...

Va ser un estiu torturat
però màgic
fregadisses sota l'aigua
amb el sol cremant-nos ja la pell
Mirant-lo quan dormia
amb el cap damunt la sorra
O aferrada a la seva esquena
cavalcant la moto
Ho deso tot, ben plegadet
dins el calaix dels records
que mai s'esborren.

i les bales de palla rodolaven
no sota el sol roent
sinó sota fines volves de neu
i vent glaçat
i no hi havia eco perquè ningú parlava...

u de febrer
colló, com volen els dies
2010
ja fa gairebé any i mig que vaig tornar
i encara no hi sóc tota
(potser mai hi seré)
encara que de fet
sóc la mateixa
sols que ara amb màquina de cosir
i més xinès al cap..

i és dia 31
d'aquí unes horetes
serà l'any vinent
se suposa
que has de fer una valoració
i festa grossa
però el que realment et ve de gust
és llogar una peli
i anar a dormir d'hora
passant de raïm
i shows de purpurina a la tv.

(doncs jo penso fer-ho
ja ho celebraré demà)

He estat quatre dies
enmig de muntanyes
trepitjant neu i tifes de vaca;
veient senglars
abelles, llenya;
esmorzant torrades amb llonganissa
al costat de la llar de foc;
dormint amb l'estufa encesa
i sobreoxigenant-me.
És a dir,
no-res,
però sí-tot.

quan començava a perdre la fe en la humanitat
o al menys en la humanitat que matina
i m'obria pas entre la marea de males cares
un nen diu:"hola gosset!" mentre la mare l'estira,
però ell somriu
mirant el gos,
i un altre
escolta atent al pare o avi
que li explica la història dels tres porquets.
Així que arribo a casa
robo el diari a un veí
i perdo el temps una mica, no fos que arribés puntual

no em queden neurones
ni energia
la pila de llibres creix
com la llista de coses pendents de fer
el termini límit de les quals s'acosta
sense remei
però llevar-se ballant
val la pena malgrat tot

Ahir vaig ser en una sala de cine envoltada de 98 adolescents (fèmines) hormonalment alteradíssimes.
Avui he vist el Josep Monràs anant en biciNG i he fet la primera truita (que no ha derivat en revoltillo) de la meva vida (encara no sé si és comestible, però promet).
Demà? qui sap què pot passar demà..

feliçment abduïda
des de fa gairebé un mes
entre el xinès
i d altres coses
no donc (dóno?) abast

... 和 热 爱 你 !! ^^

Seps
y literatura.
La vida
es eso.

i entre tos, esternuts i torrents de mocs
(fossin de classe A, B o C)
li va fer un petó
i es va regirar al llit
i ella?
ella va riure
i van mantenir una conversa
entre llençols
absurda
tots dos adormits
però feliços.
I vet aquí un gat
i vet aquí un gos..

estic away
però és que sóc molt feliç

i de sobte
un torrent de somriures
es filtra per les parets, les finestretes i sota les portes
envaïnt-ho tot
i no s'hi pot fer res
en contra